Salvatge Cor: «Carpe diem, com deia el professor Keating»

Llorenç Romera: Vam triar un poema de Pere Vilanova que es diu "Chen la commoció" i en el moment de musicar-ho el vam anomenar "El tro". El perquè d’aquesta tria té molt a veure amb l'organicitat musical del poema. Quan vam llegir els tres poemes, per primera vegada, vam pensar que aquest tenia una tornada evident amb la qual podíem començar a fer feina, i així va ser. Ens va donar una mena d’eix sobre el qual hem construït la cançó.

 
Una altra prova va ser versionar una cançó i traduir-la al català. Quina cançó vau fer?
LL.R: La versió de "Fuck Forever" dels Babyshambles, una cançó escrita per Pete Doherty i que va compondre després de deixar –o que l’engeguessin– la seva pròpia banda, The Libertines. És una cançó amb lletra revolucionària però en el pla personal, pel que fa al protagonista. El lema de la cançó, 'Fuck Forever', l’hem traduït com 'Fes-te fotre eternitat' perquè volíem captar una mica l’essència del que cantava Pete Doherty, també amb molta influència de poetes francesos com Rimbaud, que té poemes on parla de l’eternitat. Es pot entendre per altra banda que "Fuck Forever" és una mena de resposta al "Live Forever" d'Oasis. És curiós que deu anys després del britpop apareguin grups com els Babyshambles amb una temàtica encara més nihilista i més punk. La interpretació de 'Fes-te fotre eternitat' pot tenir un caire més destructiu o un altre de més vitalista, que no té res a veure amb els comportaments autodestructius associats històricament al rock. Carpe diem, com deia el professor Keating a El Club dels poetes morts.


 
 
Cronològicament, has mostrat abans la teva feina com a poeta que com a compositor. Com creus que es relacionen aquestes dues disciplines?
LL.R: Cronològicament sempre ha estat primer la paraula. De vegades sentia que només la paraula no bastava per bastir un discurs complet. Ho podem veure a l’Antiga Grècia, com els poetes s’acompanyaven sempre de la seva cítara o el trobadors medievals acompanyaven els seus versos de la melodia, tot fent les primeres cançons, enteses en sentit estricte. Poder compartir els meus textos mitjançant Salvatge Cor i transformar-los en cançons és un gran recompensa.
 
Parlant de connexions entre la poesia i la música, fa poc vau acollir a Mallorca una llegenda viva de la poesia catalana, Enric Casasses. Vau fer dos concerts-recitals, a Palma i a Lloseta.
LL.R: La idea de col·laborar amb Enric Casasses feia temps que em rondava pel cap, i me semblava que d’una manera o altra tancava un cercle, perquè al nou disc que estam preparant hi ha una cançó que té un vers seu. Aquest vers és la tornada de la cançó. El fet que ell pogués dir la poesia i incloure-ho a la cançó tenia molt de sentit. L’experiència de les dues dates amb n’Enric va ser fantàstica. La primera va ser més íntima, a l’espai Dràc Màgic, nosaltres férem un petit acústic i el protagonista va ser n’Enric, amb una llibreria plena de gom a gom on la gent va quedar fascinada pel seu domini de la paraula. El segon dia va ser molt especial també: després d’haver conviscut uns dies, ell s’havia familiaritzat amb les cançons de Salvatge Cor. A Lloseta va ser ell qui va obrir el vespre, i durant el concert va fer intervencions poètiques amb poemes que tenien més relació amb les cançons, creant un tot harmònic. N’estem molt contents.
 
Haver arribat a la fase final del Sona9 és una fita important. Què us agradaria que passés aquest 2018?
LL.R: Esperem editar el nostre primer llarga durada, que el disc entusiasmi com més gent millor i que nosaltres el puguem defensar a molts llocs, no només a les Illes Balears sinó també al Principat, al País Valencià i on sigui. Poder-ho fer amb alegria i viure el màxim d’experiències possibles. Sobretot seguir fent feina dia rere dia i poder gaudir d’aquestes petites alegries com el Sona9, que et fan créixer com a músic i sobretot com a persona.