Oriol Aymat és un dels gairebé 900 ferits que l'1 d'octubre ens va deixar. El violoncel·lista del grup Blaumut va rebre 11 cops per part de la polícia que li van deixar importants lesions com una fractura de radi quan anava a votar al seu col·legi electoral de Tarragona. Tot i que va haver d'anar a l'hospital perquè li tractessin les ferides, va poder dipositar el seu vot dins l'urna a la tarda.

Després d'aquesta nefasta jornada, les seqüeles continuen i no sembla que s'acabin a curt termini. Per això, dues setmanes després de la repressió viscuda en primera persona, hem volgut parlar amb l'Oriol per veure com evoluciona, com ha afectat la seva situació en el grup i en la seva carrera com a músic professional.

Com et trobes? Quin és l'estat de la lesió actualment?
O.A: Dins la gravetat que suposa un cúbit fracturat, la lesió m'ha avançat sense complicacions. Ja porto dos dies sense el guix que m'arribava fins a l'aixella i que no em donava gaire mobilitat, ara el porto fins al colze, em puc moure més i em fa menys mal.

Amb Blaumut torneu el 3 de novembre, heu tingut la sort de no haver de suspendre cap concert aquest mes. Com serà el retorn si encara no estàs del tot recuperat?
O.A: Vam plantejar-nos l'opció de buscar un substitut o fins i tot d'ajornar el concert de l'Hospitalet, però tenim una energia comuna consolidada com a grup i vam voler tirar-ho endavant tots junts. Com que el violoncel encara m'és difícil de tocar, em posaré a tocar un teclat que tinc i cantaré més, però l'energia grupal hi serà igual. Ho hem adaptat de tal manera que la gent no trobi a faltar el xel·lo. Tenim quatre concerts aquest novembre i no pensem suspendre'n cap, l'únic que vam haver de suspendre va ser el que teníem el mateix 1 d'octubre, que quan vam veure com s'anaven succeint els esdeveniments vam tenir clar que no l'havíem de fer.

Més enllà del projecte de Blaumut, tu ets músic i vius la música cada dia de la teva vida. Com s'ha vist afectada la resta de la teva feina?
O.A: És difícil de dir-te quin impacte ha tingut aquesta lesió en la meva feina, perquè fins que no em recuperi no el sabré del tot. No sé el temps total que estaré així i no sé fins quan hauré d'estar cancel·lant concerts. I és que n'he hagut d'anul·lar bastants: cinc de l'obra que estem fent al Teatre Lliure que es diu La quinta del biberó i per a la qual he hagut de buscar un substitut; un concert com a solista amb l'Orquestra de Cambra de Vilaseca per al qual també he hagut de trobar un violoncel·lista nou, i tres amb el GAP Ensemble, el grup de barroc que tinc amb companys amb qui vaig estudiar a Alemanya, amb qui havíem de tocar en festivals importants al desembre, i jo m'he buscat un substitut. 

Com ha reaccionat el teu entorn i el del grup després de les agressions? 
O.A: He rebut missatges de suport absolutament preciosos i emocionants que em fan plorar cada cop que els llegeixo, encara flipo de la mà de gent que ens ha escrit per donar-nos suport. Entenc que va ser una experiència dolorosa per a tots i, per tant, això fa que la gent ho gestioni diferent que un mer accident. La ràbia que puc tenir jo és compartida amb molta altra gent; el nostre comportament acaba sent com un fenomen sociològic.

De comentaris negatius o despectius envers el que ha passat te n'has trobat?
O.A: La veritat és que no obro les xarxes gairebé mai, i els cops que ho he fet m'he trobat molts missatges personals bons i no n'he vist cap de dolent, per sort. 

Com a grup com ho heu viscut? Més enllà d'haver de fer canvis tècnics per ajustar el directe, també heu canviat la "política" de la banda. Abans no havíeu pres partit políticament, ara gairebé us heu vist obligats a prendre'n.
O.A: Sí, però de tota manera hem intentat separar la part visible del grup de les opinions personals. El que m'ha passat no té res a veure amb la trajectòria oficial que estem seguint com a banda ni amb com l'expliquem, però sí que vam trobar que veient com es complicava la cosa havíem de prendre partit, si més no sobre el dret a decidir, perquè és un dret bàsic. A més, pel fet d'haver rebut una càrrega policial era impossible passar-ho per alt i no dir res. Aquests dies qui no diu res sobre el tema, sap que aquest silenci se li pot girar en contra, perquè aquesta repressió ara pot ser contra la gent que va anar a votar, però d'aquí a uns mesos pot ser contra els que defensen una altra causa justa.