El músic, cantant, saxofonista i arquitecte Pere Riera va morir el passat dijous 19 d’octubre als 72 anys. Riera va ser un dels primers joves que es van afegir al moviment de la Nova Cançó als primera anys de la dècada dels seixanta. Tot i que va donar mostra de la seva qualitat i va obtenir un èxit notable, no va gravar mai cap disc i va abandonar la cançó el 1965.
En la seva etapa d’estudiant a l’Escola d’Arquitectura va coincidir amb Albert Batiste, amb qui va travar amistat. A la meitat dels setanta Batiste li va proposar de tocar en una orquestra que s’estava muntant per a un concert únic, el del Cap d’Any de 1974, que va resultar ser el primer de l’Orquestra Plateria.
Amb l’Orquestra Plateria va participar al Canet Rock, on a més va fer feina d’arquitecte. Al costat de Dani Freixes va dissenyar i crear l’escenari i la distribució de l’espai. Ells van ser els que van decidir, per exemple, que l’escenari estigués instal·lat sobre un turó artificial de cinc metres d’alçada, envoltat per quatre torres de so, i emmarcat per una immensa pantalla de tela blanca que s’alçava amb uns 25 metres d’altura.
Com a saxofonista també va tocar al costat de Sisa i va participar en diversos discos seus, entre els quals La Catedral (Edigsa, 1977), Antaviana (Edigsa, 1978) i el darrer, Malalts del cel (Satélite K, 2016).