El trio de Vilanova i la Geltrú torna amb Sour Mood (Ondas del Espacio, 2017) dos anys després de la publicació de My High (Bankrobber, 2015). La banda torna als escenaris amb un treball que posa la mirada a l'electrònica sense renunciar a l'essència de psicodèlia i dream pop que els caracteritza.

Heu trigat un parell d'anys a treure un nou disc. Com s'ha anat gestant Sour Mood (Ondas del Espacio, 2017) en aquest temps?
El procés de creació de Sour Mood el vam començar la primavera del 2016 i el vam acabar a principi del 2017. Ha estat un disc molt gratificant de fer, perquè hem après molt i hem treballant amb temps les composicions, la mescla i la producció.

Vosaltres toqueu molt en directe. Us heu centrat més a consolidar el grup sobre l'escenari que a passar temps a l'estudi?
En directe és on un grup de música es defineix més, i particularment en gaudim al màxim. Però gravar ens fascina i potser és la part més creativa. Entre el primer disc que vam publicar el 2015 i aquest hem editat dos EP, ens agrada estar sempre actius. 

Vosaltres veniu del kraut rock, l'electrònica i el rock psicodèlic, però és difícil classificar-vos. Com definiríeu la sonoritat del nou disc?
Hem fet un pas més ferm cap a l’electrònica, sobretot en el que fa referència a la programació de bases rítmiques. En essència som un grup de pop, però ens estimula investigar diferents corrents musicals com l’electrònica, la psicodèlia o el hip-hop.



La producció és molt més compacta i concreta.
Sí, en aquest disc hem buscat més concreció, tant a l’hora de compondre i estructurar les cançons com en la producció. Hem intentat escollir i aplicar-nos la idea de “el que no suma, resta”.

El disc es diu Sour Mood. Després del moment pletòric de My High (Bankrobber, 2015) us ha quedat el mal humor?
Ha estat una època de canvis tant musicals com vivencials. El títol fa referència a una realitat 'àcida' quant a adonar-se de com funcionen les coses, però no creiem que sigui un disc que expressi disgust. No pretén fer judicis.

La portada torna a evocar el rock espacial. Com és que heu tornat a col·laborar amb la dissenyadora Essy May?
Essy May ja va fer la portada de My High i estem molt contents de poder tornar a treballar amb ella. Som molt fans de la seva obra i ens sentim molt identificats amb les seves il·lustracions oníriques amb referències a la ciència-ficció.

Quan us podrem veure en directe?
La nova posada en escena, fent justícia al disc, és més electrònica i el ritme del concert en general es més ràpid. Seguim portant els instruments de banda completa, és un híbrid entre electrònica i rock. Aquests propers mesos tenim previstos bastants concerts per Catalunya, per exemple el 18 de gener a la Fàbrica Estrella Damm a unes de de les festes de presentació del Vida Festival. Al març baixarem cap a Granada i Màlaga i anirem anunciant noves dates.