Kepa Junkera atia el foc del folk català

És potser la producció més ambiciosa editada fins avui en el panorama del folk català. Al doble CD Fok (Satélite K, 2017), l'acordionista Kepa Junkera interpreta cançons, cants i tonades tradicionals amb més de 200 músics de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i l'Alguer.  

Després de dedicar fa uns anys tot un treball a les músiques i els músics de Galícia, Kepa Junkera va començar a pensar de fer una operació similar amb la cultura dels Països Catalans. Dit i fet: amb la inspiració inicial de les experiències que ha anat vivint al llarg de la seva carrera en llocs com el CAT, la trobada d'acordionistes d'Arsèguel o el FIMPT de Vilanova i la Geltrú, el trikitilari va començar a posar fil a l'agulla parlant amb amics de confiança com Josep Maria Ribelles i Guillem Ballaz.

La cosa s'ha anat fent grossa, i aquest 24 d'octubre s'ha presentat al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia en una trobada on no ha faltat una representació dels músics catalans que han pres part en aquesta superproducció que no només és un disc de Kepa Junkera, sinó que també és una mostra prou representativa i diversa del conjunt de músiques populars que palpiten als Països Catalans.



Des d'Artur Blasco cantant "El pardal" amb els nens de l'Escola Folk d'Arsèguel fins a una "Jota del Campello" amb el So dels Barrejats d'Alacant i els Ballaveu del Montserratí. De fandangos de Castelló a una versió algueresa de "Mariner" amb Franca Masu, Claudio Gabriel Sanna, Andrea Pisu i Vanni Massala. D'"Els segadors" amb la veu de Marina Rossell i la Cobla Sant Jordi a una versió de "La Balanguera" cantada pel mateix Kepa i ambientada amb sons del mar de Sardenya, passant per una lectura de "La Muixeranga" on la dolçaina es troba amb la txalaparta i amb el ritme dels troncs tallats per un aizkolari.

A l'hora de trobar un element que unís tots els territoris, a Kepa els seus amics li van proposar el foc, més que cap altre, per la Flama del Canigó i per tantes manifestacions festives. I així va titular-se el doble disc, Fok, i així van fer-se unes fotos on el músic va cremar realment, sense Photoshop ni trucs, una vella manxa i una vella pandereta. 

Kepa Junkera ha dedicat els darrers mesos a recórrer els Països Catalans gravant i gravant amb músics d'arrel seguint la intuïció i les ganes de descobrir més que no pas les conveniències comercials. Seguint un impuls primitiu més que no pas un pla teòric. Tal com diu el seu amic Ribelles, que li ha anat obrint portes i subministrant melodies via Whatsapp: "amb una mirada innocent i neta". Un cop a casa, el trikitilari va treballar amb les pistes, ajuntant, provant, doblant, fent i desfent... Els col·laborados li han fet confiança, perquè no han escoltat el resultat fins que el disc ha estat publicat. I el resultat, com explica Guillem Ballaz, "és fantàstic perquè ens proporciona un retrat de la nostra música, fet per una persona que ens coneix i ens estima però que té una perspectiva externa". 

Junkera presentarà Fok l'11 de novembre a l'Espai Ter de Torroella de Montgrí i el 8 de febrer a L'Auditori de Barcelona, en el marc dels festivals Tradicionàrius i BarnaSants. I ja li ronda pel cap la idea de dur-lo amb els seus amics a Bilbao i Sant Sebastià...