Músics, no deixeu de fer versions

M'agrada anar a un concert i escoltar en directe les cançons de l'últim disc del grup en qüestió. També m'agrada que repesquin algun clàssic seu, però el que considero un gran valor afegit són les versions. 

Molts grups incorporen alguna adaptació al seu repertori iniciàtic quan estrenen el primer disc i no tenen suficients temes propis. Però en les gires posteriors i amb més discos al mercat, costa escoltar revisitacions en directe.

Conèixer els gustos musicals de les teves bandes preferides és impregnar-te dels seus orígens i entendre com han arribat fins aquí. Com a periodista, sovint m'he trobat amb artistes que semblen una mica ofesos quan els hi pregunto pels seus referents. Si bé és cert que en periodisme mirem d'etiquetar-ho tot, potser fins i tot massa en algunes ocasions, trobo que parlar de referents és posar en un context al lector –i oient– molt interessant i necessari. Som qui som per d'on venim i en l'àmbit musical, pel que escoltem. 

Demanar pels referents no fa menys genuí un projecte, sinó que ajuda a conèixer més a fons l'artista i, per què no, és una altra manera de compartir encara més música amb el públic. Per exemple, llegint una entrevista a Núria Graham que sortirà publicada al novembre a l'Enderrock 267 –aquí en teniu un avançament–, l'osonenca explica les seves connexions amb Courtney Barnett i un grup de formació curiosa: guitarra, saxo baríton i bateria, Morphine. Doncs ja em podeu imaginar buscant aquests artistes a Spotify amb cert delit i curiositat.

I no podria deixar de citar una obra mestra, l'últim disc de Senior i el Cor Brutal, Valenciana Vol. 1 (Malatesta Records, 2017), on el músic valencià acompanyat per una bona colla d'artistes catalans –Maria Arnal, Lluís Gavaldà, David Carabén o Clara Andrés, entre d'altres– revisita els seus artistes preferits: de Johnny Cash i Los Hermanos, a The War On Drugs i Tom Waits.

Així que músics, no deixeu de fer versions! Deixeu-nos descobrir les vostres fílies i per què no, també fòbies musicals. Entre el públic, hi trobareu molts somriures i mirades de complicitat.