Amb un setlist semblant al fet fins ara, els de Gandia van començar amb la seva energia habitual. El primer canvi respecte als concerts anteriors va ser l’aparició de Toni Mejías de Los Chikos del Maíz, que va venir fins a Madrid per cantar "Donde duerme el chamán", una de les col·laboracions més conegudes del grup.
De seguida que va acabar la cançó va aparèixer Panxo, líder de Zoo i germà del cantant de La Raíz, Pablo Sánchez. Amb Sen-K, Josep Panxo i Julio, la resta de cantants del grup, van interpretar "Jilgueros". És molt coneguda la bona relació entre els dos grups valencians, deixant de banda els lligams familiars, i això es va demostrar a l’escenari. Els va acompanyar Joan Marc –La Gossa Sorda, Auxili– a l’acordió, que a més va sortir a col·laborar en molts dels temes.
Eva Mateu, Xiluva Tomás i Nyeleti Tomás són les coristes de La Raíz. El seu paper juga entre fer emocionar el púbic amb les seves veus i donar un toc d’humor amb les coreografies que es preparen. A Madrid, les noies van ajudar en les cançons més emotives del grup, com "El Circo de la Pena", "La Hoguera de los Continentes", "Elegiré", que sempre és una de les més espectaculars de veure, i "El Mercurio". Aquesta última és possiblement la cançó més carregada de sentiments. Molts de l’escenari i molts altres del públic van deixar anar llàgrimes al principi del tema, quan Pablo i Juan Zanza –guitarrista– van començar-la en acústic després d’un discurs d’agraïment, per acabar-la amb tota la força que un grup com La Raíz pot aportar.
Al llarg de les dues hores de concert van sonar 24 cançons. L'ska, el rock, i el hip-hop van ser presents en tot moment en un estadi que no està acostumat a rebre aquest tipus de músics i fans.
Per part del públic, hi ha dos temes que s’haurien de destacar per sobre de tot. En primer lloc, "El tren huracán", una cançó que el grup havia retirat dels seus setlist i que va haver de tornar a afegir pel reclam dels seguidors, i en segon lloc, "Suya Mi Guerra". Pilar América va pujar a l’escenari a tocar la guitarra mentre, des del públic, s’aixecaven desenes de banderes republicanes sobre les espatlles dels espectadors.
Cap al final del concert, el cantant Josep Panxo va sortir sol a l’escenari, visiblement emocionat, i va dir que volia compartir amb el públic uns versos que havia escrit feia molts anys. Es tractava del principi de la cançó "Raíces", una col·laboració d’aquelles que tothom recorda, amb La Gossa Sorda.
Els bisos del concert van ser "La sombra de la sierra", "Rueda la corona", que com el nom indica és una de les crítiques més grans que ha fet el grup a la monarquia espanyola i, per acabar, "Nos volveremos a ver", que de ben segur és el que passarà amb molts dels espectadors del concert quan el grup comenci la nova gira.
.gif)
.gif)
