backstage

Sala Mariscal: Si t'hi poses bé, passen coses

Després de 40 anys i 7.000 concerts, si les parets de la sala de l’Estartit parlessin podrien explicar-ne de l’alçada d’un campanar

| 28/11/2017 a les 08:15h
Especial: Backstage
Arxivat a: Enderrock, backstage, Sala Mariscal, sales, l'Estartit
La mítica sala Mariscal de l’Estartit s'ha acabat convertint en una llegenda viva
La mítica sala Mariscal de l’Estartit s'ha acabat convertint en una llegenda viva | Juan Miguel Morales
"Black Is Black", de Los Bravos, dura 2 minuts i 55 segons, llevat que Mike Kennedy des de l’escenari demani una ampolla de Johnnie Walker a l’amo del local. En aquest cas, durarà exactament el que el cantant trigui a acabar-se el whisky, ell tot solet, enmig d’una mena d’orgia psicotròpica de rifs de guitarra i línies de baix mítiques. El dia que va tocar a la sala Mariscal, Kennedy va engolir-se el contingut de l’ampolla en vint minuts. Catarsi col·lectiva i fetge d’acer inoxidable.

Perquè a la teva sala hi passin coses com aquesta, t’hi has de posar bé. Potser per això, quan Llorenç Massaguer va obrir el local el juny del 1979, el va batejar en esperanto: Ciam-ajn, que vol dir ‘en qualsevol moment’. Quan menys t’ho esperis, en pot passar alguna, com que Peter van der Leelie emuli Jimi Hendrix al Monterrey del 1967, calant foc a la seva guitarra i llançant-la a un públic més acollonit que fervorós.

O que després de buscar-la molta estona perquè ha de començar el concert, et trobis tota una icona del punk com és Nina Hagen feta un cromo al lavabo dels camerinos, o que uns tals Erik Manchester and the Macho Man’s, sospitosament semblants a Glaucs, escenifiquin en plena Setmana Santa la mort i posterior resurrecció del seu cantant damunt l’escenari, taüt inclòs, o –fins i tot– que un grup de heavy satànic munti una missa negra que acabi amb una col·legiala masturbant-se amb un crucifix al mateix escenari on Jerry Marotto, el bateria de Peter Gabriel o Paul McCartney, va convidar el seu fill a tocar amb ell quan només tenia 12 anys.

Pot passar que Joan ‘Nyinín’ Cardona necessiti un ampli i no tingui ni un ral i tu, amb aquell ‘ja ho trobarem’ tan empordanès, li demanis que te’l pagui en espècies, sense saber encara que estàs programant el germen del que serà un dels grups insígnia del ‘rock català’. Un Marshall a canvi d’un dels primers concerts de Sopa de Cabra, l’agost del 1986, quan encara ningú sabia que a força de posar-t’hi bé, la mítica sala Mariscal de l’Estartit s’acabaria convertint en una llegenda viva.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais