terra i cultura

Toni Xuclà: «Palau i Fabre et fa sentir dins un quadre d'impacte de Dalí»

Ramon Mirabet i Toni Xuclà són entre els cinc finalistes al Premi Miquel Martí i Pol del Certamen Terra i Cultura amb la musicació del poema «Salvador Dalí» de Josep Palau i Fabre

| 09/11/2017 a les 11:33h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, entrevista, poesia musicada, Premi Miquel Martí i Pol, Terra i Cultura, Toni Xuclà, Ramon Mirabet
Toni Xuclà i Ramon Mirabet
Toni Xuclà i Ramon Mirabet | Juan Miquel Morales
El jurat del Premi Miquel Martí i Pol 2017 organitzat pel Celler Vall-Llach ha escollit entre els cinc finalistes el duet Ramon Mirabet i Toni Xuclà, finalistes al Certamen Terra i Cultura per la seva musicació del poema “Salvador Dalí”, de Josep Palau i Fabre, primer senzill que presentava el disc col·lectiu que va commemorar enguany el centenari del naixement del poeta, Josep Palau i Fabre. Doneu-me un cor més petit, que aquest que tinc no se m'omple (Picap, 2017).

Quina afició tens de musicar poemes?
Toni Xuclà: Musicar poemes per mi és un repte: convertir un poema en una cançó. Sembla el mateix però no ho és. De fet no m'atreu tant la idea de "musicar poemes" com de convertir-los en una altra cosa. Per si mateixos els poemes ja tenen tot el sentit, m'agrada transformar-los. És una oportunitat per ressaltar el que t'ha colpit. En el fons voldria que la gent escoltés una cançó amb una lletra meravellosa sense adonar-se que es tracta d'un poema. Com va passar a Federico García Lorca, quan en un tablao van cantar un poema seu i quan va demanar si sabien de qui era aquella lletra li van respondre que era popular: es va sentir molt feliç. En el fons els poemes són l'antítesi de les lletres de les cançons: tradicionalment, una lletra d'una cançó ha de dir poques coses en molt espai i un poema diu moltes coses en poc espai, a cada vers. D'aquí ve el repte.

I "Salvador Dalí" en concret quines coses et va dir?
T.X: Aquest poema em va captivar de seguida. D'entrada em va interessar el fet que reunia dos genis: Palau i Fabre i Salvador Dalí, un parlant de l'altre. Però el que realment em va captivar va ser el fet d'adonar-me del que per a mi intenta fer el poema: no descriure Dalí, sinó fer-te sentir el mateix sentiment que t'impacta quan contemples un quadre de Dalí. Aquesta barreja exuberant d'imatges en què cadascuna és un quadre i una idea, i on estan totes juntes caòtiques i ordenades alhora. Imatges que són petites i expressen coses molt grans, com el temps, la mort, la interpretació de la realitat, el sexe...



Com us heu enfrontat a la musicació i què valoreu del poeta triat?
T.X: La idea musical que vaig tenir parteix d'aquesta idea de les coses grans i petites. La cançó comença amb imatges molt potents però cantades a cau d'orella, donant poc relleu a imatges molt contundents, i contrasta amb la tornada amb un to molt més èpic on venen les frases centrals que volíem destacar. Ramon Mirabet va entendre la idea d'una manera molt natural, quasi telepàtica. I la seva veu li ha donat una volada espectacular. Tot això envoltat de sonoritats de guitarres amb efectes que suggereixin un món personal quasi irreal. Palau i Fabre no té pèls a la llengua i no es talla gens a l'hora de dir coses enormes i fer servir paraules com coit o esperma, que en el seu temps van ser molt polèmiques i de fet el poema va estar prohibit molt de temps. Aquestes cares diferents que té Palau i Fabre en la seva obra m'encanten; és capaç d'escriure poemes d'amor des del cor o des d'un lloc molt físic.

Què us sembla el fet d'haver quedat finalistes en aquesta edició?
T.X: Tant el Ramon com jo estem molt contents, naturalment! I li estic molt agraït per la dimensió que ha donat a la composició, és brutal com ha fet la cançó tan seva. Parlem molt sovint del que ens va agradar compartir aquest petit projecte. Ens vam entendre de seguida. I veure que té continuïtat i que ha pogut seduir més gent ens fa molt feliços a tots dos.

Per què els cantautors s'han vinculat sovint amb poetes aquí?
T.X: Sens dubte per la llengua. És una llengua de lluita constant. De defensa constant. Però així i tot, si no tinguéssim uns grans, enormes poetes, no ho faríem tan sovint. Hi ha una qualitat extraordinària amb una llengua que els necessita i els estima. Una combinació imbatible.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Portada Anuari de la Música 2018
Portada Anuari de la Música 2018
01/01/1970
L'Anuari de la Música 2018 analitza el pes de la indústria musical entre el 2008 i el 2017 | Augmenta la facturació en la música en viu, però es redueix la producció de discos en català
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Disminueix la producció discogràfica en català després de molts anys de creixement | Antonio Orozco, Sergio Dalma, Love of Lesbian i Txarango encapçalen en rànquing de vendes
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Un 40% dels catalans ha anat a algun concert el darrer any i un 78% escolta música | El pop-rock regna i el hip-hop ataca
Lax'n'Busto
Lax'n'Busto | Arxiu Lax'n'Busto
01/01/1970
La convocatòria va rebre 238 participants | Ara el grup escollirà quin d'aquests cantants els acompanyarà a l'estudi per enregistrar algun tema del seu proper disc
Semai
Semai | Eva Nilsen
01/01/1970
L'artista barcelonina estrena el videoclip de "Whispers in Motion", un tema de llibertat i amor | L'àlbum de debut de la ballarina de Manolo García sortirà aquest setembre