Com cada any –ja en fa cinc!– Castelló acull el Trovam, el punt de trobada del sector musical del País Valencià, una fira que ha anat creixent a poc a poc i que se s’ha celebrat per segon  any consecutiu a l’Auditori de la ciutat. Concerts oberts al públic, showcases per a professionals, taules rodones i speed meetings entre programadors i professionals del sector (mànagers, productors, artistes…) han configurat l’edició d’enguany.

Cal dir d’entrada que només el fet que se celebri ja és un èxit i que la dedicació i entusiasme que hi posen els seus responsables és envejable. Amb un ull posat al model del Mercat de Música Viva de Vic, el Trovam va una mica més enllà, ja que organitza diferents taules rodones que serveixen per fer una fotografia acurada del sector. La fotografia es va completar la nit de dijous amb la gala de lliurament dels premis Ovidi, que van constatar un any més la salut de ferro de la creació en valencià. I si la foto era clara i neta pel que fa als creadors, sortia fosca i borrosa al terreny de la indústria, que comentava pels passadissos el tancament de Mésdemil –la companyia valenciana més important de les que editen discos en català– el mateix dia que reconeixia la feina d’una altra que ja ha tancat: Comboi Records.

El Trovam està com està el país: amb ganes i talent per fer més coses que poder real per tirar-les endavant de manera acurada. Seria molt interessant, per exemple, que es publiquessin les aportacions dels diferents ponents de les taules rodones –encara que fos amb un any de retard– o que els showcases fossin tots en escenaris amb acústica correcta.

Un punt i a part es mereix la gala dels Ovidi, sens dubte la pitjor dels darrers anys: a peu dret i anant per feina com si ens empaités algú. És evident que els Ovidi volen una reformulació i han de pensar si han de seguir lligats al Trovam.