Un any i mig és el temps que Love of Lesbian han estat entretinguts passejant el seu Poeta Halley per tot l'Estat espanyol i bona part de l'Amèrica del Sud. La banda barcelonina havia decidit posar punt final a la gira a la seva ciutat amb El Gran Truco Final, un espectacle d'or amb expectatives estel·lars i dos sold outs consecutius al Sant Jordi Club, el divendres 24 i el dissabte 25 de novembre.

Al primer assalt la banda ha trobat el seu públic habitual: un bon grapat de joves que han crescut amb les seves cançons des de l'adolescència, acompanyats d'aquell gruix d'assistents de mitjana edat que han impulsat l'univers Lesbian des de l'inici. Tots ells amb el comú apreci per un imaginari que els ha tocat les entranyes tantes vegades. Més de tres hores de concert han servit per conciliar tot tipus de gustos, colors i nostàlgies amanides per una escenografia espectacular.
 

Tot just passades les 21 h, la banda donava la benvinguda al seu públic amb una versió enregistrada de "Qualsevol nit pot sortir el sol" de Sisa, tema gravat ara fa un any en el disc d'homenatge al músic. "Benvinguts, passeu passeu...", que de les tristors en farem fum. Santi Balmes demanava deixar els problemes a fora del recinte, i esperonava el públic amb els temes més enèrgics del seu darrer disc, "Cuando no me ves" i "Bajo el volcán". L'esclat arribava a la tercera cançó, la mítica "Allí donde solíamos gritar", corejada amb ràbia.

"¿Com acabarà això, si cremen aquest cromou només començar?" La pregunta sobrevolava l'ambient. Però si una cosa han demostrat Love of Lesbian és el domini del joc. I a cada embranzida, una sorpresa: una secció de vents sortia a l'escenari per acompanyar-los amb "Nadie por las calles", carta sota la màniga que va quallar a la perfecció i va anar reapareixent al llarg de la nit. Ells van ser els artífexs d'una revisitació de "La niña imantada" més animada que l'original, seguida de "Maniobras de escapismo". Dues píndoles com a gestos de complicitat per al públic més fidel, aquell que els segueix des de fa quasi dues dècades.
 
Cançons de tots els discos dels Lesbian anaven desfilant: "Los males pasajeros", "Los seres únicos" –amb un especial record per a l'equip que els acompanya i per al baixista Juanra Planell, que enguany ha deixat la banda i ha estat substituït per Ricky Falkner–... Baixada de pulsacions amb el combo "1999" i "Belice", ràpida recomposició de la mà de "IMT" i "El yin y el yen", i embogida col·lectiva gràcies a "Algunas plantas", "Me amo" i "Club de fans de John Boy".

Amb la satisfacció brindada pel hit, la banda abandonava l'escenari i deixava pas a l'enregistrament d'uns trucs de màgia per part d'El Mago Pop, que augurava un "Segundo asalto" que molt agraïdament fa algun temps que els barcelonins han recuperat als seus directes. "Oniria e insomnia" i "Psiconautas" feien somiar els més romàntics, però encara hi va haver un espai per al deliri i l'alegria amb "Fantástico".

La tríada final deixava moments per al record. Per sempre haurà de quedar "Incendios de nieve", i és que ja s'ho diuen ells mateixos: "Supera esto, no serás capaz!". I per al tancament, dos convidats d'honor. El mestre Joan Manuel Serrat feia una aparició en pantalla per recitar uns versos d'"El poeta Halley", entre algunes xiulades desafortunades. Un Santi Balmes visiblement emocionat i amb llàgrimes als ulls no va deixar que el moment s'embrutés. Acte seguit, Iván Ferreiro pujava a l'escenari per regalar vuit minuts de "Planeador" i acabar sobre l'escenari del Sant Jordi Club amb una gira, una altra més, de bellesa extravagant i energia per a l'ànima. Avui, segona ronda de l'assalt final.