Foliecitat a la Bikini per obrir nous camins

De les catorze que van fer sonar diumenge a la sala Bikini La Folie, a la segona, "Descalça", la frontwoman Paula Giberga cantava allò d''Et tens a tu, lliure i bella. No has de tenir permís per relliscar. Et tens a tu, lliure i bella. Destriant la sort, fas nous camins'. I sens dubte aquests nous camins que anunciaven al seu primer disc (Traficants de somnis, 2016) s'han fet realitat amb un segon lliurament que mereix moltíssima projecció arreu, tanta almenys com esforços i talents hi han dedicat: Foliecitat (Petits Miracles, 2017).

Des de les primeres cançons el quintet La Folie sap interactuar amb el seu públic, sigui fent palmes, sigui corejant tornades, fent crides que sempre tenen retorn de l'auditori o amb píndoles de solos de flauta travessera, baix o guitarra. Les cançons del nou àlbum sonaven molt treballades, des de l'esperançada "T'espero" fins a l'expansiva "Àvia" on una emocionada Giberga va fer cantar el públic. Si a l'inici eren més introspectius, amb temes com "Abraçades de vidre", el repertori d'aquest segon disc és més alegre i serà molt adequat per als festivals que vulguin obrir-se a propostes emergents solvents gràcies al seu directe consistent.

La Folie és ja meitat emoció (amb cançons com "Estrella") i meitat ball i veu poderosa (com la cançó "Record clandestí"), amb un equilibri que es coneix després de rodar molt en directe, d'assajar molt i d'escoltar consells com els que de ben segur han rebut (i van citar a la ronda d'agraïments) del productor Marc Martin, present a la sala. Paula Giberga va defensar el paper de la cultura avui: 'La cultura pot nodrir' i va agrair molt que hi hagués tanta gent omplint la sala Bikini, que haguessin tret el cap per veure la llum que volen oferir els que es dediquen a la cultura.

Recta final per a, al costat del hit de l'anterior disc, "Traficant de somnis", sobretot donar força a les cançons d'un segon disc que mereixen escampar-se i créixer en mil escenaris: "Un dia més", "L'infinit a les mans" (sobre poema de Jordi Roig), el primer senzill "A foc lent" i el segon senzill, "Balla'm". I aquella "Olor d'esperança" ja ha aconseguit quallar en un material que hauria de projectar La Folie a un merescudíssim nou estadi professional gràcies a un directe compacte i amb una alegria infinita.