INICIS
El 1967 Lluís Llach era un estudiant universitari de Ciències Econòmiques que s’anava introduint en els ambients antifranquistes de la Universitat. Mentrestant, tenia interès per la música que havia descobert de petit i tocava la guitarra quan en tenia l'oportunitat. Un dels seus amics li va recomanar presentar-se a La Cova del Drac, el focus de cultura catalana més potent a la Barcelona de l’època. Tot i que d’entrada s’hi resistia, va acabar acceptant el repte i va seduir els qui l’escoltaven, que el van acceptar de grat a Els Setze Jutges.

El 22 de març va debutar al Teatre Socialet de Terrassa, i a poc a poc va ser un habitual dels recitals del col·lectiu de cantautors. Llach tenia només 19 anys i per tant era menor d’edat, ja que la majoria s’establia als 21. Per aquest motiu, qui va signar el seu primer contracte amb la companyia discogràfica Concèntric –dirigida per Ermegol Passola– va ser el seu pare, el doctor Josep Maria Llach.

D’aquesta manera, el 2 de juliol va aparèixer el seu primer disc, un EP amb quatre cançons pròpies: "Que feliç era mare", "La barca", "En Quítero" i "El parc", convertit 50 anys més tard en una peça de col·leccionista ja que mai no es va reeditar.

La reedició amb la revista Enderrock de desembre (269) del seu primer EP s’emmarca en els actes de l’Any Llach, en commemoració del seu mig segle de trajectòria. A més, la Comissió Llach50 prepara una gran exposició a Barcelona sobre els 50 anys de "L’estaca".