20-11

| 29/12/2017 a les 07:00h
Arxivat a: Enderrock

20.
 


SÍLVIA PÉREZ CRUZ

Vestida de nit 
(Universal)

Carlos Montfort i Elena Rey (violins), Miquel Àngel Cordero (contrabaix), Anna Aldomà (viola) i Joan Antoni Pich (violoncel) són els músics que formen el quintet de corda amb què Sílvia Pérez Cruz es vesteix de nit. En un disc que pren per títol una cançó amb música del seu pare, Càstor Pérez, i lletra de la seva mare, Glòria Cruz, revisa un repertori ple de versions (de “La lambada” fins a “Hallelujah”) que s’amaren de noves textures i colors amb aquesta nova formació. Imprescindible.



19.

 


SMOKING SOULS
Cendra i or 
(Propaganda pel Fet!)

El tercer disc de la banda de Pego ja els ha fet guanyar el Premi Ovidi al millor disc de rock del 2017, a més de rebre un reconeixement al millor videoclip per la cançó “Vida”. Smoking Souls va servir el 2017 onze noves cançons de ritmes contundents amb la veu càlida del seu cantant, Carlos Caselles. A la recerca constant de sonoritats fresques i noves experimentacions, Smoking Souls ha fet palesa la consolidació dins les primeres posicions de l’escena valenciana. Un valor a l’alça.
 


18.

 


JOANA SERRAT
Dripping Springs 
(Great Canyon Recordsl)

Per gravar el nou àlbum Joana Serrat va volar fins a la ciutat de Dripping Springs, a Texas, per treballar amb Israel Nash. Captivada per un paisatge tan llunyà i alhora tan proper al de la Plana de Vic, finalment aquella ciutat va batejar la seva quarta referència. És un disc que consolida la sonoritat americana, l’aposta per la professionalitat i la internacionalització d’una intel·ligent cantautora amb una vocació que va més enllà de les fronteres del país i que explora en el pop d’autora. Insaciable.



17.

 


RENALDO & CLARA

Els afores 
(Bankrobber)

La veu melindrosa de Clara Viñals s’accelera en un nou disc que dibuixa el seu entorn més proper. Després de dos EP i un llarga durada, amb Els afores presenta una desena de peces subtils i detallistes, il·lustrades per temes com “Fent amics”, “Els afores” o “Sense voler”. Una desena de cançons emboirades que ressonen a cau d’orella amb una veu d’aparença fràgil però de llarg recorregut. Renaldo & Clara és un dels secrets més amagats de la cançó pop amb segell de Ponent. Diamant en brut.
 


16.




SENIOR I EL COR BRUTAL AMB LA SÍNDROME LOMAX

Valenciana, vol. 1
(Malatesta)

Tot i que ser un disc de temes propis, Miquel Àngel Landete ha fet una aposta per l’escena.
Ha escollit cançons que han estat referències, les ha adaptat, i les ha enregistrat amb altres músics. Sanjosex, Mazoni, David Carabén, Maria Arnal, Lluís Gavaldà, Clara Andrés, Núria Graham, Joan Pons, Pau Vallvé, Jordi Lanuza... per cantar Johnny Cash, Tom Waits, Cracker, Devendra Banhart, The War on Drugs... Un homenatge, i una festa.



15.

 


MAZONI

Carn, os i tot inclòs
(Bankrobber)

Intrèpid. Jaume Pla torna a mutar en un disc d’urgència on, després d’assolir peripècies discogràfiques electròniques i electrificades, es presenta sol, amb la sàvia companyia de la seva guitarra. El vuitè disc de Mazoni vol ser un viatge a l’essència d’un músic que executa l’experimentació vital com a clam per seguir evolucionant disc a disc, i que en la nuesa ha trobat la millor manera d’expressar les seves emocions i sensacions. Només l’acompanya, puntualment, l’exquisida Judit Neddermann.



14.

 


MIQUI PUIG & ACP
Escuela de capataces 
(Buenritmo)

“Vos trobava a faltar” s’erigeix directament en una de les millors cançons de Miqui Puig, i a la vegada en un dels grans himnes del pop en català. És un dels onze talls del darrer disc del músic de l’Ametlla del Vallès, que demostra una vegada més com es pot fer música que soni alhora clàssica i moderna. Una manera d’entendre el pop que ha fet que Puig –molt ben acompanyat de l’Agrupació Cicloturista Puig– s’erigeixi com un dels artistes referents de l’escena catalana. Aristòcrata del pop.


 

13.
 


LA IAIA
Tornar a ser u 
(Right Here Right Now)

Tres anys després del seu darrer disc, el trio vigatà encapçalat pel cantant i lletrista Ernest Crusats reapareix cantant “No sé què fer amb la meva vida”, un dilema que han convertit en un dels himnes generacionals d’una banda que serveix millor que ningú encomanadisses cançons pop. Tornar a ser u descarrega una desena de temes com “Mariona”, “Un i mig”, “Casa no és casa” o “3/24”, que constaten el que ja sabíem, que La iaia tenen el do de fer grans cançons. Constructors de melodies.
 


12.

 


TXARANGO
El cor de la terra 
(DiscMedi)

La fusió de salsa, reggae i cúmbia i el compromís polític són la bandera i les coartades del grup del Ripollès, que després de rodar pel món torna al Born amb el sarró farcit de vivències que converteixen en cançons. El resultat és un tercer àlbum que batega amb el cor i amb les col·laboracions de Pau Donés (Jarabe de Palo), Manu Chao i The Cat Empire. Fidels als seus principis, la meitat dels drets del disc s’han destinat a entitats socials, de Stop Mare Mortum a Tanquem els CIE.
 


11.

 


JOAN MIQUEL OLIVER

Atlantis
(Sony Music)

El mallorquí es presenta en versió corregida i augmentada en un disc que viatja al fons de la civilització perduda d’Atlantis. Per al segon llarga durada en solitari, Joan Miquel Oliver ha tornat a treballar sol a l’estudi i ha escrit, enregistrat i produït totes les cançons amb l’única col·laboració de Toni Toledo (bateria) i Toni Pastor (mescles). El que va ser el líder i fundador d’Antònia Font demostra que les seves capacitats musicals són infinites, així com la seva voluntat creativa. Genial.



<< inici   << 41-50   << 31-40   << 21-30   01-10 >>


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais