entrevista

David Carabén (Mishima): «No hi ha discos ni millors ni pitjors, sinó oients que els fan seus o que els obliden»

Premi Enderrock 2018 de la crítica al millor disc de l'any

Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Premis Enderrock 2018, Premis Enderrock, Ara i res, discos, entrevista, David Carabén, Mishima
David Carabén de Mishima
David Carabén de Mishima | Michal Novak
El vuitè àlbum de Mishima, 'Ara i res' (The Rest Is Silence / Warner, 2017), s'emporta doblet principal dels Premis Enderrock de la Crítica 2018: s'endú guardons a les categories a Millor disc de l'any 2017 i Millor disc de pop-rock. Una de les cançons del disc, "Tot són preguntes", sobre un poema de Joan Vinyoli, ja va guanyar el Premi Miquel Martí i Pol del Certamen Terra i Cultura. 

Com valores que Ara i res (The Rest Is Silence / Warner, 2017) de Mishima s'emporti el premi al millor disc i al millor disc de pop-rock de la crítica musical d’Enderrock?
David Carabén (veu): Ho valoro molt positivament. Sempre fa molta il·lusió rebre reconeixements a la feina que fas. Amb tot, no m’estaré de dir que sempre he pensat que no hi ha discos millors ni pitjors, sinó oients que els fan seus o que els obliden. Un reconeixement com aquest pot ajudar que més gent s’escolti el nostre disc amb renovada atenció.

Què ha suposat aquest disc per al grup respecte a treballs anteriors? 
D.C: És el nostre vuitè àlbum. D’entrada, respecte als anteriors, hi hem consolidat l’aposta per Black Box, que ja vam fer a L’ànsia que cura, per tenir un so més clar, rodejat de silencis, però també més contundent, perquè se sentís com el so ocupa l’espai i alterna la seva presència amb el silenci. També hi he insistit, com a lletrista, per una tendència cap a la narrativitat de les lletres. Les he fet menys abstractes, potser de menys volada poètica, però amb referents més tangibles i immediats. Alhora, en comparació amb el disc anterior, hi he tornat a introduir un jo més concret, que sent i que protagonitza les cançons.



Què heu aconseguit aquest 2017 com a banda?
D.C: Crec que la banda ja fa un parell de gires que consolida un compromís i una qualitat en els directes que ens fa gaudir molt a l’escenari. Per presentar Ara i res també hem insistit en una qualitat dels darrers discos que en directe llueix força: que al llarg del disc i del directe hi hagi un ventall tan ampli com sigui possible de dinàmiques i de instrumentació sense difuminar l'aposta estilística principal.

El títol del disc –Ara i res, que remet a Joan Vinyoli–, "Qui més estima" –poema musicat de W.S. Auden, "The More Loving One"– i el Premi Terra i Cultura a la millor musicació per "Tot són preguntes" –també de Vinyoli– us apropen a la poesia. Què us atreu de la poesia i què voleu projectar amb les vostres lletres? 
D.C: La cançó pop és un encontre juganer entre lletra i música. La poesia juga amb el llenguatge i demostra que sovint, quan fa la impressió que no s’està sent estrictament fidel al significat original de les paraules, se n’està trobant un altre de més profund i verdader, i que el llenguatge és un instrument viu i manejable. La poesia allibera formes i significats del nostre parlar previsible de cada dia. La música també.



Aquest gener surt el tribut als deu anys del disc Set tota la vida amb Enderrock. En quina mesura manteniu la celebració dels vostres anhels juvenils i en quina mesura no?
D.C: Alguns anhels es transformen. Alguns desapareixen, directament. Però també n’apareixen de nous. Tenim moltes maneres de relacionar-nos amb el temps que se’ns escapa.

Com veus que ha canviat l'escena musical barcelonina i catalana al llarg d'aquests anys?
D.C: No ha canviat pas tant: segueixen apareixent propostes interessants i la majoria lluiten per anar trobant el seu públic. Per molt que sorgeixin nous estils i maneres de pujar a l’escenari, crec que el que et porta a fer de músic és el mateix. En el públic, en canvi, segons la manera d’escoltar música i el lloc que ocupa en la teva vida, hi veig més transformacions.

Quins reptes teniu Mishima per al 2018?
D.C: Volem seguir presentant Ara i res en directe.

David Caraben de Mishima Foto: Michal Novak


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Els Jóvens
Els Jóvens | Carles Rodríguez
La banda de Sant Vicent del Raspeig acapara quatre premis | Carles Dénia, amb dos premis és l'altre gran triomfador de la nit
Jordi Casadesús a la Jazz Cava
Jordi Casadesús a la Jazz Cava | Juan Miguel Morales
​25 anys de programació estable de jazz i rock han convertit la Jazz Cava de Vic en un local emblemàtic | Al voltant de la sala han crescut imprescindibles com La iaia, Núria Graham o Germà Aire
Els Setze Jutges
Els Setze Jutges | Oriol Maspons
El col·lectiu seminal de la Nova Cançó es va acomiadar a Granollers fa 50 anys
Maria Arnal i Marcel Bagés al Palau de la Música Catalana
Maria Arnal i Marcel Bagés al Palau de la Música Catalana | Xavier Mercadé
El duet Maria Arnal i Marcel Bagés fa 'sold out' al Palau de la Música Catalana i arrasa amb el seu concert de final de gira a Barcelona
Els Pets
Els Pets | Michal Novak
El trio de Constantí publica avui el seu dotzè disc, després d'anys de silenci
Marc Bala
Marc Bala | Xavier Mercadé
El músic i periodista presentarà el nou programa 'Sona9' del canal 33 | Artistes d'estils tan diferents com Els Pets, Dúo Dinámico o Velvet Crush han marcat la trajectòria del presentador
Dácil
Dácil | Arxiu de l'artista
Estrenem el vídeo musical d'un dels temes de 'Mamma Shark' | La música iniciarà al novembre una gira pels Estats Units
Howlin'Dogs
Howlin'Dogs | Gemma Martz
Estrenem el videoclip d'"Another man done gone", que relata la història d'un pres que ha fugit del camp de treball per retrobar-se amb la seva família | La formació celebrarà l'últim concert de l'any al Festival Internacional de Blues de Cerdanyola el dissabte 6 d'octubre