entrevista

David Carabén (Mishima): «No hi ha discos ni millors ni pitjors, sinó oients que els fan seus o que els obliden»

Premi Enderrock 2018 de la crítica al millor disc de l'any

Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Premis Enderrock 2018, Premis Enderrock, Ara i res, discos, entrevista, David Carabén, Mishima
David Carabén de Mishima | Michal Novak
El vuitè àlbum de Mishima, 'Ara i res' (The Rest Is Silence / Warner, 2017), s'emporta doblet principal dels Premis Enderrock de la Crítica 2018: s'endú guardons a les categories a Millor disc de l'any 2017 i Millor disc de pop-rock. Una de les cançons del disc, "Tot són preguntes", sobre un poema de Joan Vinyoli, ja va guanyar el Premi Miquel Martí i Pol del Certamen Terra i Cultura. 

Com valores que Ara i res (The Rest Is Silence / Warner, 2017) de Mishima s'emporti el premi al millor disc i al millor disc de pop-rock de la crítica musical d’Enderrock?
David Carabén (veu): Ho valoro molt positivament. Sempre fa molta il·lusió rebre reconeixements a la feina que fas. Amb tot, no m’estaré de dir que sempre he pensat que no hi ha discos millors ni pitjors, sinó oients que els fan seus o que els obliden. Un reconeixement com aquest pot ajudar que més gent s’escolti el nostre disc amb renovada atenció.

Què ha suposat aquest disc per al grup respecte a treballs anteriors? 
D.C: És el nostre vuitè àlbum. D’entrada, respecte als anteriors, hi hem consolidat l’aposta per Black Box, que ja vam fer a L’ànsia que cura, per tenir un so més clar, rodejat de silencis, però també més contundent, perquè se sentís com el so ocupa l’espai i alterna la seva presència amb el silenci. També hi he insistit, com a lletrista, per una tendència cap a la narrativitat de les lletres. Les he fet menys abstractes, potser de menys volada poètica, però amb referents més tangibles i immediats. Alhora, en comparació amb el disc anterior, hi he tornat a introduir un jo més concret, que sent i que protagonitza les cançons.



Què heu aconseguit aquest 2017 com a banda?
D.C: Crec que la banda ja fa un parell de gires que consolida un compromís i una qualitat en els directes que ens fa gaudir molt a l’escenari. Per presentar Ara i res també hem insistit en una qualitat dels darrers discos que en directe llueix força: que al llarg del disc i del directe hi hagi un ventall tan ampli com sigui possible de dinàmiques i de instrumentació sense difuminar l'aposta estilística principal.

El títol del disc –Ara i res, que remet a Joan Vinyoli–, "Qui més estima" –poema musicat de W.S. Auden, "The More Loving One"– i el Premi Terra i Cultura a la millor musicació per "Tot són preguntes" –també de Vinyoli– us apropen a la poesia. Què us atreu de la poesia i què voleu projectar amb les vostres lletres? 
D.C: La cançó pop és un encontre juganer entre lletra i música. La poesia juga amb el llenguatge i demostra que sovint, quan fa la impressió que no s’està sent estrictament fidel al significat original de les paraules, se n’està trobant un altre de més profund i verdader, i que el llenguatge és un instrument viu i manejable. La poesia allibera formes i significats del nostre parlar previsible de cada dia. La música també.



Aquest gener surt el tribut als deu anys del disc Set tota la vida amb Enderrock. En quina mesura manteniu la celebració dels vostres anhels juvenils i en quina mesura no?
D.C: Alguns anhels es transformen. Alguns desapareixen, directament. Però també n’apareixen de nous. Tenim moltes maneres de relacionar-nos amb el temps que se’ns escapa.

Com veus que ha canviat l'escena musical barcelonina i catalana al llarg d'aquests anys?
D.C: No ha canviat pas tant: segueixen apareixent propostes interessants i la majoria lluiten per anar trobant el seu públic. Per molt que sorgeixin nous estils i maneres de pujar a l’escenari, crec que el que et porta a fer de músic és el mateix. En el públic, en canvi, segons la manera d’escoltar música i el lloc que ocupa en la teva vida, hi veig més transformacions.

Quins reptes teniu Mishima per al 2018?
D.C: Volem seguir presentant Ara i res en directe.

David Caraben de Mishima Foto: Michal Novak


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Cartell de l'exposició 'D'Ones' | Michal Novak
01/01/1970
La mostra que fins la setmana passada es podia veure al Palau Robert visitarà poblacions com Tortosa, Girona o Lleida
Xarim Aresté actuarà a Calaf el dia 27 de juliol | Xavier Mercadé
01/01/1970
Maria Arnal i Marcel Bagés, Xarim Aresté i La Folie se sumen al cartell ja anunciat, amb Els Amics de les Arts, Andrea Motis i 'Tossudament Llach' | Castellfollit de Riubregós, Veciana i Calaf són les tres localitats que acolliran la tercera edició del festival
Quimi Portet va actuar suposadament aquest cap de setmana a l'Estadi Olímpic del municipi | Xavier Mercadé
01/01/1970
Al poble fictici inventat per la Guàrdia Civil es revela com un epicentre cultural
El segon disc de Pares es pubicarà al setembre | Sergio Ros de Mora
01/01/1970
"Sou uns fills de la gran P.U.T.A." és el primer avançament del proper disc del grup, 'Ja no ho volem tot', que veurà la llum al setembre | Els vilanovins critiquen la gestió de la Unió Europea en la crisi dels refugiats
Gossos | Àlex Carmona
01/01/1970
Presentem un rànquing de les 25 millors cançons del grup escollides per 25 músics, amics i periodistes | Els manresans celebraran el seu quart de segle amb un concert únic a L'Auditori
Imatge de Lluís Llach extreta del documental 'Les cançons del 68' | Albert Lloreta
01/01/1970
La revista especial de maig estarà dedicada als 50 anys de «L’estaca» i les grans cançons catalanes del 1968 | La Pegatina seran els protagonistes del número dedicat als festivals d'estiu | El número també inclourà un DVD amb el documental 'Les cançons del 68'
El segon disc de Pares es pubicarà al setembre | Sergio Ros de Mora
01/01/1970
"Sou uns fills de la gran P.U.T.A." és el primer avançament del proper disc del grup, 'Ja no ho volem tot', que veurà la llum al setembre | Els vilanovins critiquen la gestió de la Unió Europea en la crisi dels refugiats
Pupil·les | Ángela Martínez
01/01/1970
El grup valencià estrena cançó i videoclip dedicats a la vagina per trencar el tabú de la masturbació femenina
Can Canalla | Arxiu grup
01/01/1970
Estrenem el videoclip de la cançó "El más humilde del mundo", on apareixen músics de La Sra. Tomasa, Animal, Itaca Band, Ojo de Buen Cubero i Ovella Xao
Fragment del videoclip
01/01/1970
Els vallesans presenten el primer avançament del seu nou disc, el videoclip "Caminem lluny" | El cantant i guitarrista Marc Riera relata les coordenades del tercer treball, 'Venim de lluny' | L'àlbum sortirà el 4 de maig i el presentaran al Guitar BCN el 10 de maig