Alidé Sans és una de les poques músiques catalanes que canten en aranès. Després de debutar amb Eth paradís ei en tu (Nuba Records, 2015), prepara un segon disc anomenat Henerècla (Hètaman, 2018) que veurà la llum a l'abril. A Enderrock.cat hem parlat amb ella i estrenem el primer clip d'avançament de l'àlbum, anomenat "Eth riu".

A l'abril arriba el teu nou disc, Henerècla. Què ens en pots avançar?
Alidé Sans: L’estem produint a duo amb Paulin Courtial, guitarrista amb qui he estat actuant els darrers anys. Encara no hem entrat a gravar, i hi ha cançons que estan en fase de 'projecte'. De moment només us puc dir com l’estem sentint nosaltres: aire fresc que baixa de les muntanyes. Volem que tingui un so artesanal i electroacústic, instintiu i completament fidel al que som. Estem explotant força els components del nostre duo, guitarres, acordió diatònic i veu. Per exemple, a la cançó que estreneu les percussions estan fetes picant sobre les guitarres directament.

Com s'està teixint?
A.S: És una descoberta i afirmació del nostre estil, i no només en el pla musical, sinó també de gestió. És per això que ens ocupem nosaltres mateixos de totes les etapes del procés (producció, segell, promoció…). És un treball fet des de l’autogestió, ja que creiem decididament en la importància de l'empoderament del propi autor respecte de la seva obra. A més, totes les cançons continuaran sent en occità-aranès.

Què vol dir Henerècla? El disc té una temàtica o discurs unitari, o és senzillament un recull de les teves últimes cançons?
A.S: Henerècla vol dir esquerda. Ens agrada aquest concepte perquè pensem que una esquerda vol dir el començament d'alguna cosa nova, un canvi, veure més enllà del mur que tens al davant, traspassar-lo. Amb el temps hem anat veient que d'esquerdes n’hi ha per tot arreu: una vall, un riu, el sexe femení, una arruga, el procés polític que vivim a Catalunya… A les cançons també hi tenim esquerdes, i amb aquest disc s’obre la nostra.



"Eth riu" és una cançó dedicada al paisatge que t'ha vist néixer i créixer?
A.S: No ha estat composta amb aquesta intenció però en certa manera sí que podria ser-ho. “Eth riu” parteix d’un fet real: una nena que per primera vegada a la vida veu un riu, i ràpidament i mig plorant va a buscar la seva mare per preguntar-li per què marxa el riu, no ho entén, i vol fer alguna cosa per aturar-lo. D’aquí deriven moltes reflexions: comprendre els cicles, que formem part d’un tot, que la mateixa aigua no passarà pel mateix lloc dues vegades… però malgrat això el riu seguirà sent allà.

Quina relació tens actualment amb l'Aran? Hi vius? ​
A.S: Sí, visc a la Val d’Aran, al poble de Bausen, que és preciós. Rere aquest treball hi ha tota una motivació de moure la cultura des de i al Pirineu, de manera que no podia viure en cap altre lloc. És per això que, en la mesura del que podem treballem amb professionals de la zona i tenim previst publicar-lo amb un segell propi, establert a la Val d'Aran: Hètaman.

Què té el caràcter aranès?
A.S: Partim d’una estructura sociocultural particular i suposo que en alguna cosa s’ha de notar. Potser que som molt independents? [Riu]

Continuaràs combinant els concerts en solitari, a duo i amb banda?
A.S: Amb el duo hem creat sinergies molt fortes, i amb aquest treball optem per continuar per aquest camí, aprofundint en aquest format. Estem preparant els espectacles amb el nostre tècnic de so, que ens acompanyarà als directes, i fent un treball sobre la il·luminació i els efectes sonors a les guitarres (per exemple, guitarres acústiques amb efectes típics de guitarra elèctrica) i la veu. Serà un duo, però semblarà que en siguem més a l’escenari.

Quins concerts pots avançar, a més del que teniu programat al BarnaSants?​
A.S: De moment, a Catalunya només podem anunciar que el 6 d’abril farem la primera presentació del disc al BarnaSants, al Harlem Jazz Club (Barcelona), i el 5 de maig serem a El Tingladu (Vilanova i la Geltrú), però n’hi haurà molts més que s’aniran confirmant més endavant.