​Deceleratrix neix l’any 2015, quan un grup d’amics provinents del món del mètal de Barcelona van decidir ajuntar-se per tocar un estil que tenien ganes de provar: el funk-rock. Així doncs, la banda sorgeix com una via d’exploració i diversió de vuit músics que tenen grups com Red Hot Chili Peppers, O’Funk’Illo, Rage Against the Machine o Incubus com a referents. Tot just quan acaben de treure el seu debut, A tot drap (Music Bus Records, 2017), parlem amb el guitarrista, Víctor Català.

V.C: El passat desembre vau presentar el disc a la sala Razzmatazz, i ja és a les botigues. Quin primer balanç en feu?
Víctor Català (guitarra): El primer balanç podríem dir que és molt bo. Han estat uns mesos esgotadors de treballar sense parar, ja que en menys de mig any vam compondre i gravar el disc sencer. A més, era la primera vegada que treballàvem amb secció de vents, la qual cosa va ser molt estimulant, però també va ser dur, pel nostre nivell d’exigència. Això va fer que ens estiguéssim tot l’estiu tancats a l’estudi pencant sense parar. Ens moríem de ganes de veure per fi A tot drap a les botigues i ara només esperem que arribi a tot arreu. També va ser genial poder-ne fer la preestrena compartint escenari amb A Sound of Thunder, els americans que van retre homenatge a Catalunya amb la seva versió mètal d'“Els Segadors”.

Què suposa per a vosaltres A tot drap?
V.C: És una molt bona carta de presentació, perquè tens l'oportunitat de mostrar al públic tot el registre del que ets capaç i elaborar molts temes prou diferents amb el mateix estil que ens engloba, que és el funk-rock. De fet la nostra intenció era treure un EP de tres cançons l’any passat, però Music Bus ens va fitxar i ens va dir “Nois, si voleu sortir en sèrio hem de fer un disc d'onze cançons”, i aquí el tenim, convençuts encara que no deixarà a ningú indiferent.



Les vostres lletres...
V.C: Les nostres cançons parlen de mil bogeries que se'ns puguin ocórrer. Ja pot ser la història d'un mico traficant de bananes ("Sr. Groovopoulus"), el viatge per l'espai d'un àlien rastafari ("Velocitator"), la història d'un nouvingut a Catalunya ("El xarnegu") o cançons que parlen de gaudir de la vida, com "Immortalitat latent" o "Flow to the Carpe Diem". Podríem dir que no ens tanquem a res quant al que volem explicar, però que principalment ens van les lletres d'humor amb personatges estrambòtics.

El disc l'heu gravat a Amplifier Studio amb Gerard Rigau i Carles Comas de Blaze Out. Per què?
V.C: Amplifire Studio és l’estudi de gravació del nostre cantant Gerard i el seu soci Carles. Teníem molta pressa per fer el nostre primer disc, però també el volíem fer amb molta cura. Quina millor opció per fer-ho que gravant a un lloc on et sents com a casa? Vam poder gravar i experimentar mil bogeries amb la garantia que el resultat seria boníssim, i això no ho hauríem trobat a cap altre estudi.

Heu tingut alguna col·laboració al disc?
V.C: Efectivament! Al disc hi ha dues col·laboracions de luxe: la primra, el mític 'El Sevilla' de los Mojinos Escozíos, a qui podem sentir cantar en català a la cançó “El xarnegu”, i la segona, una intro i una intro de guitarra d’estil flamenc per part del gran guitarrista de ’77 LG Valeta a la cançó "Mou el vent". Sincerament va ser una canya poder tenir la col·laboració d'aquests dos músics a qui admirem tant.

On preteneu que viatgin els nouvinguts al món de Deceleratrix?  V.C: Pretenem que el disc sigui una festa per a tothom. Són cançons de base funk-rock amb molts tocs de ska o mètal, ideals per ballar i saltar; temes carregats de farra i sentit de l’humor. Volem que la gent digui: “Collons, he de veure aquests paios en directe perquè segur que m’ho passo teta”.



Què transmet i quin espai espereu ocupar a l'escena?
V.C: Trobem que l’escena catalana està buscant cada cop més nous estils de música, que no tot sigui rumba, folk o indie (amb tots el respecte). La prova és l'aparició amb força de grups com Obeses, Crim, At Versaris, Subversa, Ebri Knight... La varietat musical sempre és senyal d'un país amb una cultura sana, i nosaltres voldríem ser un referent dins el funk-rock, que és un gènere que ens al·lucina i al qual creiem que encara s'ha de donar molta canya.

'El racó de la Xena' és una proposta innovadora. Feu-nos-en cinc cèntims.
V.C: Vam pensar que seria ideal fer un making of del disc des d'un punt de vista diferent, i no se’ns va acudir millor manera que fer la presentació del disc i de la banda a través dels ulls de la Xena, la gossa del Rafa (el baixista), que sovint ens acompanya a les nostres aventures. Ens agrada dir que és la nostra mànager i nosaltres les seves mascotes. Així doncs, 'El racó de la Xena' són cinc càpsules d’aproximadament dos minuts, coescrites i codirigides per mi mateix amb l’Albert Rodríguez (Coartada Producciones) i amb la Isa Jurado com a veu de la Xena.

Quins directes prepareu properament?
V.C: El proper concert serà el divendres 16 de febrer a la sala Salamandra de l'Hospitalet, on obrirem per als grans O’Funk’Illo (amb formació original). Ens estem morint de ganes de fer aquest bolo, perquè els andalusos són probablement el nostre referent musical més directe, juntament amb Red Hot Chili Peppers o Rage Against the Machine. Estem flipadíssims de poder tocar amb ells i pensem sortir a rebentar-ho. La resta de concerts ja passen per les festes majors i festivals d’aquest estiu. La nostra agència està treballant perquè puguem fer moltes dates i donar-nos a conèixer a tot arreu.