The Lazy Lies van debutar el gener de 2016 amb un disc homònim, de sonoritat seixantera, que va aparèixer a diverses llistes de millors àlbums de l'any fins i tot als Estats Units. Dos anys més tard, després d'haver passat pel Curtcircuit o haver telonejat Roger Hodgson de Supertramp al Festival Jardins de Pedralbes, publiquen el seu segon disc, Less Talk More Action (U98 Music). The Lazy Lies són Montse Bernad –veu i percussions–, Roger Gascon –veu, guitarres i teclats–, Xavi Mir –guitarres–, Dedé Camprubí –baix– i Josep Mateo –bateria–. Parlem amb Roger Gascon sobre les novetats que podrem trobar al nou àlbum.
 
Quins són els canvis més evidents que podrem trobar entre el primer i el segon disc?
Roger Gascon: Hi ha una certa evolució. El primer disc consistia bàsicament a plasmar el que fèiem al directe: dues guitarres, baix i bateria a la majoria dels temes. En aquest disc hem incorporat pinzellades esporàdiques de cordes i vents per donar matisos que portin les cançons una mica més enllà. Hem actualitzat una mica el so i hem explorat estils que no apareixien al primer disc. Podríem dir que és un disc més ric i variat, mantenint el mateix punt de partida influït per la música dels anys 60.

Quins temes tracteu al nou disc?
R.G: Hi ha una mica de tot: valentia, ficció, nostàlgia, denúncia, natura, societat i una mica d'amor i desamor, però potser el fil conductor de tot són les metàfores i els dobles sentits. El disc n'està ple. Res no és el que sembla a primera vista.

Melodia i lletra van lligades o una va abans que l’altra?
R.G: Depèn de la cançó. A vegades m'ha vingut la melodia sencera i al cap d'uns dies n'he fet la lletra, com a "Spiral Skies", i a altres cançons han sorgit lletra i música de cop, com a "Mon Petit Chouchou". Tinc un arxiu al mòbil on vaig apuntant tot d'idees de lletres, i a vegades estan esperant que arribi la música adequada per elles, com va passar amb "Flower Garden", "What We've Done" o "Just Fine".

Quines bandes us han influït? 
R.G: Crec que a la nostra música s'hi pot apreciar la influència de la música dels anys 60, però també de grups més actuals. Ens han dit que en certs moments recordem el costumisme dels Kinks, les harmonies dels Beach Boys, les guitarres dels Byrds o les melodies dels Beatles, i que quan canta la Montse té un aire a Nancy Sinatra o Dusty Springfield. Òbviament aquestes comparacions ens omplen molt, però nosaltres no busquem assemblar-nos a ningú en concret, sinó fer un tipus de música que teníem moltes ganes de fer.
 
Al primer àlbum, per exemple, fèieu honor a totes les Sally del món del britpop, el pop i el rock. Trobarem alguna cosa de l’estil a Less talk more action?
R.G: Hi ha un homenatge a la figura de Vincent Van Gogh. "Spiral Skies" està escrita des del seu punt de vista.
 


Quin procés de composició segueixes com a compositor principal? 
R.G: El cert és que no tinc cap tipus de procés de composició. Les melodies i les idees per lletres em venen als moments més inesperats, tot i que a vegades una frase d'algun llibre o d'una sèrie em pot servir com a punt de partida. Això em va passar amb "Pinstripe Suit", per exemple. Vaig agafar el concepte d'aquest vestit d'home de ratlles fines, estil gàngster, i vaig imaginar una història sobre algú de classe mitjana-baixa que es deixa el sou per comprar-se un vestit d'aquests i estar elegant com Clark Gable, però acaba tenint algun petit problema. I per donar-li una volta més a la història, la cançó la canta la Montse en primera persona.

Per què totes les cançons són en anglès? Heu pensat alguna vegada a fer algun tema en català o castellà?
R.G: La sonoritat de l'anglès ens encaixa molt en la música que fem. Totes les influències que tenim en la música d'aquest estil són en aquest idioma, i no ens vam plantejar en cap moment cantar en un altre idioma. De moment, no entra en els nostres plans cantar en català o castellà, però tampoc és una cosa que es pugui descartar rotundament, almenys pel que fa al català.
 
Cantant en anglès us tanqueu portes o, al contrari, se n’obren? 
R.G: Cantant en anglès es tanquen unes portes i se n'obren d'altres. Està clar que a Catalunya tenim molta menys repercussió pel fet de cantar en aquest idioma, però hi ha gent dels Estats Units, Japó, Austràlia o Regne Unit que ens segueix i ha adquirit el nostre primer disc i això no crec que fos així si cantéssim en català.

Quins són els vostres plans propers? Teniu concerts tancats?
R.G: Per començar presentarem el disc el pròxim 3 de febrer a la sala Nota 79 de Barcelona. Serà especial perquè comptarem amb col·laboracions i després punxarem música nosaltres mateixos. El 17 de febrer toquem a la Fnac El Triangle. D'aquí a unes setmanes anunciarem més concerts.
 
Heu pensat a sortir de Catalunya?
R.G: No descartem sortir de Catalunya i explorar altres països. De fet, ens encantaria. Qui sap, potser ens surt l'oportunitat abans del que pensem!