El músic i productor barceloní Marc Serrats ha treballat amb l’alguerès Claudio Gabriel Sanna la direcció artística del llibre-disc Mans manetes. L’Alguer: paraules, cançons i veus de minyons (Plataforma per la Llengua, 2018), una recopilació de peces tradicionals cantades per músics d’arreu dels Països Catalans amb nens i nenes algueresos, que s’ha distribuït com a projecte cultural i educatiu a les escoles i entitats de la ciutat sarda per promoure la difusió i l’ús de la llengua catalana.

La revista Enderrock 271 del mes de febrer encarta un EP amb sis cançons per entrar en aquest univers de música popular per als més petits. “Tenint en compte la situació sociolingüística de l’alguerès, vam considerar important emprendre aquest projecte educatiu i cultural”, exposa la vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, Mireia Plana. L’ONG del català ha estat la impulsora del llibre-disc, Mans manetes, que aquest gener s’ha distribuït a les escoles alguereses i del qual la revista Enderrock presenta un tast amb sis cançons.



Per fer-ho realitat, la Plataforma va fer l’encàrrec al músic Marc Serrats, que ja havia impulsat una iniciativa semblant amb els discos i cançons de suport a La Bressola, la xarxa d’escoles que practica la immersió lingüística a la Catalunya del Nord. Serrats va realitzar el gruix de produccions vinculades al projecte amb la gravació dels discos Musiquetes per la Bressola (Propaganda pel Fet!, 2008), 1, 2, 3... pica Bressola! (DiscMedi, 2012) i 40 anys de la Bressola (DiscMedi, 2017). “La idea inicial va ser gravar un disc agermanat, però per als nens i nenes de l’Alguer. I el primer va ser una connexió algueresa, de manera que vam buscar la complicitat del músic i cantant Claudio Gabriel Sanna, que és qui ha fet la tria de les cançons i va preparar les sessions de gravació”, diu el músic establert a Torelló.

Segons Marc Serrats: “Són lletres i melodies molt especials, perquè tenen influències molt diferents de les cançons del Principat. Hem estat desconnectats molt de temps, tot i ser una cultura molt semblant. Encara es canten i la gent d’origen alguerès les coneix. De fet, n’hi ha algunes que tenen autoria pròpia, no són peces tradicionals, com ‘Lo nassaiolo’ de Pasqual Gallo, o ‘L’orquestra de la Pedrera’, de Franco Cano, que és viu”. No només són músics actuals, sinó que són cançons vives: “N’hi ha que coneixen només els experts o recercadors tradicionals, i n’hi ha de molt conegudes, que només les comences i tots se posen a cantar”, comenta Sanna.