En exclusiva, presentem el tema que obre El gir (Right Here, Right Now, 2018), segon àlbum d'Est Oest i, com el seu nom indica, una curva dràstica en l'evolució del grup. El quintet ha virat cap al pop electrònic sense cap mania però amb molt de treball al darrere. El nou disc, que publicaran el 23 de març, s'ha gestat sota un mantra de superació constant sobretot en l'àmbit de la producció, que ha anat tota a càrrec dels mateixos músics sense cap ajuda externa.
Parlant amb Joan Rial –veu i guitarra fins a la data, no sabem quins mecanismes electrònics gestionarà ara–, ens explica el canvi principal: "Hem passat a ser una banda centrada en la producció". Aquesta vegada no hi ha hagut serrells a l'aire, tot ha estat "molt més sintètic" i, això sí, "sense pressa". És el que té tenir el teu propi estudi, que li pots treure tot el suc i que "no dones una cançó per acabada fins que no li has fet totes les voltes del món".
Un altre dels reptes de la continuació de Fortuna (BuenRitmo Producciones, 2016) ha estat crear un "producte conceptual". Rial comenta que, tant en la música com en les lletres, han volgut "trencar el gel, sortir d'una capa més hivernal i boirosa com a grup de rock de la Plana i obrir-nos a una etapa més moderna, amb elements primaverals constants a les lletres".
De tota manera, també admeten que continuen "sent els mateixos". Literalment no, perquè hi ha hagut un canvi a la formació, s'ha afegit el teclat de Joan Borràs pel baix de Joan Paré, però sí en el fons, perquè tot i que el nou disc soni més optimista, "continua havent-hi una enyorança de l'altra manera de fer, i la manera com fem les lletres tampoc ha canviat".
El 23 de març és un enclavament estratègic marcat pel canvi d'estació i per la sortida d'El gir. El temps acompanyarà aquest nou disc, que florirà per primera vegada en directe el 6 d'abril a El Molino de Barcelona en el marc del Festival del Mil·lenni.
Caràtula del single «Primavera» d'Est Oest