Feia nou anys ja que Metallica no trepitjaven un escenari català. L'última vegada va ser al Festival Soniesphere al Parc del Fòrum l'estiu del 2009. Possiblement en els darrers temps la seva producció discogràfica no ha estat a l'alçada de la llegenda; només el darrer Hardwired... To Self-Destruct (Blackened, 2016) ha apujat una mica el llistó. Però en directe segueixen sent imbatibles, tal com van demostrar al seu demolidor concert al Palau Sant Jordi el passat dimecres 7 de febrer.
 
Amb un escenari muntat al mig de la pista en forma de quadrilàter, amb micros repartits per tot el perímetre i un espectacle visual amb cubs en constant moviment que modificaven l'aspecte de l'escenari a cada cançó, van demostrar que encara saben excitar les masses i donar al públic el que busca en un concert de Metallica.
 
Contundència i clàssics del mètal de quatre músics que sempre s'ho passen molt bé amb la seva feina, però també algunes sorpreses, com quan el baixista Robert Trujillo i el guitarrista Kirk Hammett es van quedar sols a l'escenari i davant la sorpresa de tothom van posar-se a cantar "El muerto vivo" del desaparegut rei de la rumba, Peret. Aquest incís en els seus concerts és habitual en la gira actual: a Lisboa van retre homenatge al desaparegut guitarrista Zé Pedro de la banda lusitana Xutos e Pontapés, mentre que als dos concerts de Madrid van tocar "Vamos muy bien" d'Obús la primera nit i "Los rockeros van al infierno" de Barón Rojo la segona.