L'actriu Bruna Cusí (Barcelona, 1987) ha irromput amb força aquest 2017 amb dues pel·lícules que, sens dubte, marquen l'any que ja hem sobrepassat: Incerta Glòria d'Agustí Villaronga i Estiu 1993 de Carla Simon. Tot i que el reconeixement hagi estat recent, Cusí porta temps en el món de la interpretació, ha fet televisió i teatre abans de fer el salt a la gran pantalla.

Hem volgut que ens obri la porta al seu univers musical i, per tant, a la seva vida i aquest n'és el resultat.

1. Cançó que marqui el teu 2017, un dels anys més importants de la teva vida.
"Pleasure", de Feist.

Crec que resumeix bastant bé aquest any tan increïble i el sentiment de plaer i de gaudir que he viscut i compartit durant aquests mesos tan intensos de viatges, festivals de cinema i premis. 

2. Cançó que descrigui la teva relació amb Agustí Villaronga, que ja ve d'abans d'Incerta Glòria.
"El meu lament", de Ferran Palau.

Des que vaig conèixer l'Agustí i vaig llegir el guió de la pel·lícula, vaig trobar una relació oculta i sorprenent entre les lletres de tot el disc de la Santa ferida (Halley Records, 2015) de Ferran Palau amb la història dels personatges d'Incerta Glòria. Evidentment és pura coincidència, però ho vaig compartir amb Oriol Pla i Marcel Borràs i són cançons que ens van acompanyar durant el procés. La cançó "El meu lament" és la que escullo, ja que moltes vegades l'escoltàvem i cantàvem abans de rodar i perquè d'alguna manera em fa pensar en l'Agustí, el seu cinema i la relació emocional que tinc amb ell.



3. Cançó que et transporti al teu estiu del 1993.
"La calma de la mar", d'Ara Va de Bo.

De petita estiuejava a un poble de la Costa Brava i cada dia, encara que fes mala mar o garbí, sortíem tota la família amb la barca del meu avi. Segurament "La calma de la mar" d'Ara Va de Bo és una de les que més em recorden aquells estius d'infantesa, entre els quals el del 1993.



4. Cançó que et remeti a l'època en què treballaves al videoclub Deuvedés.
"Neix el món dintre l'ull", de Mishima.

Vaig entrar a treballar-hi gràcies a Dani Vega, que és el guitarrista de Mishima i era el propietari del videoclub. Però també trio "Neix el món dintre l'ull" perquè durant aquells anys estava molt preocupada i em feia moltes preguntes, i va ser al Deuvedés on em vaig  adonar que com a actriu tenia moltes ganes de rodar cinema. 

5. Cançó que sonés durant el rodatge d'Estiu 1993.
"Sabor de barrio", de Gato Pérez.

Va sonar moltíssim, crec que no hi ha millor autor per explicar aquella època i context. De fet, és la cançó de la família de Carla Simón i la que obre la pel·lícula.

6. Cançó que d'alguna manera pugui descriure les emocions que has sentit els cops que has vist la pel·lícula de Carla Simón.
"Nina de miraguo (amb Pau Riba)", d'Orchestra Fireluche.

És més aviat la cançó que desitjaria i cantaria a la Frida quan se n'anés a dormir, després de l'escena final. 



7. Cançó de la teva vida.
"Nothing Arrived", de Villagers (la versió acústica).

La vaig descobrir pels camins i dreceres del nord-oest d'Irlanda rodant la pel·lícula Ardara i des de llavors no em canso mai d'escoltar-la.

8. Cançó que saps tocar amb la guitarra.
"Tinc un monstre a la pell", ella n'és l'autora.

És meva, forma part d'un EP que es dirà Cançons rancoroses i que algun dia quan tingui una mica de temps veurà la llum.

9. Cançó que et faci pensar en els teus col·legues de Venga Monjas.
"The Driver and the Cat", de Cheeto's Magazine.

És el grup d'Esteban Navarro de Venga Monjas. La introducció musical em fa pensar quan rebo un missatge de Xavi Daura on em diu "Hola Bruna! T'escric perquè estem preparant un esquetx d'aquests per a internet i ens molaria que hi sortissis. Seria una cosa senzilla i ràpida de rodar, vaja, les xorrades de sempre".



10. Cançó que si et dediquessis a la música creus que hauries escrit perquè t'hi sents molt identificada ja sigui per la música o per la lletra.
"La gamba", de Nico Roig.

Perquè en soc molt fan i perquè de vegades també em sento com una gamba.