OPINIÓ

Una gala tres voltes rebel

Reviu el discurs de benvinguda de Lluís Gendrau, director editorial del Grup Enderrock, als Premis Enderrock 2018

| 09/03/2018 a les 13:30h
Especial: Premis Enderrock
Arxivat a: Enderrock, Lluís Gendrau, Premis Enderrock 2018
Imatge il·lustrativa
La música és la banda sonora i retrata la realitat del país. Un país que, tal com escrivia Maria-Mercè Marçal, ens obliga ara mateix a ser tres voltes rebels, per haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. Les gales dels premis són un bon baròmetre de la qüestió artística, però també han ser un aparador per expressar els valors i les reivindicacions del sector. Per això, No Callarem, i el sector musical avui no es taparà la boca davant els atacs constants a la llibertat d'expressió, a la democràcia i a la paritat i igualtat d'oportunitats.
 
La primera rebel·lia és un crit unànime per la llibertat dels presos polítics i del govern exiliat; amb un president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i un conseller de Cultura, Lluís Puig, que elegits de manera legítima han hagut de buscar refugi a Bèlgica. A més d'Anna Gabriel a Suïssa. O Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, el vicepresident Oriol Junqueras o el conseller Joaquim Forn, injustament privats de llibertat enfront d'una causa general de l’Estat a la qual cal fer front per assegurar la restitució de les institucions i la recuperació de les llibertats nacionals.
Per tant, davant aquest retrocés democràtic...
Un clam per la República, real i efectiva.
 
La segona rebel·lia és la denúncia de la censura que pateixen encara avui en dia músics i cantants que han d’exercir la seva professió emmordassats per la manca de llibertat d’expressió. És el cas del raper mallorquí Valtonyc o del lleidatà Pablo Hasél, dos casos flagrants que demosten la persecució de les idees contra artistes que s’han mostrat obertament crítics amb el poder i amb el sistema. La resposta no s'ha fet esperar i des de tots els àmbits de l'escena i la indústria musical han sorgit accions de solidaritat.
Per tant, davant aquesta opressió...
Un clam per la llibertat d'expressió, sense apel·latius.
 
I la tercera rebel·lia és a favor de la condició de dona que encara han de brandar moltes artistes, no tant com a cantants o músiques sinó davant la necessitat de visualitzar les seves creacions en primera línia. Aquesta és una mancança ben patent a festivals, circuits i programacions, on encara no se supera l'11% de dones, tot i la quantitat i la qualitat que evidencia la (R)evolució de les dones en la música, l'exposició que al Palau Robert permet escoltar fins a 1.000 veus femenines d'arreu dels Països Catalans del darrer segle. I és que fins i tot avui, en la votació als millors artistes, discos o directes elegits a partir de les preferències del públic o de la crítica es continua limitant la presència femenina a una representació mínima entre els finalistes.
Per tant, davant aquesta  discriminació...
Un clam per la igualtat i l'equiparació de les dones de la música catalana i d'arreu del món.
 
Avui la Nit Enderrock es vesteix de groc; donarà veu als músics silenciats i farà d'altaveu de la reivindicació de les veus femenines de la música. Serà una gala tres voltes rebel, de reivindicació femenina, musical i nacional. Perquè no podem acceptar de cap manera la normalització de la derrota i de la censura artística. No per una qüestió simbòlica, sinó perquè ens hi jugem la condició de persones i el futur com a ciutadans lliures del món.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais