Després de dues dècades fent música amb diversos pseudònims i grups, Raül Bonilla presenta el proper 13 d'abril el primer llarga durada signat amb el seu propi nom, 108.000 milions de formes (DiscMedi, 2018). El cantautor barceloní exterioritza el seu pop underground a través d'unes melodies que toquen temes socials com la corrupció, el bullying, el drama, la immigració al Mediterrani, l'amor, l'emancipació, el sexe, el destí, la mort o la mateixa poesia. A Enderrock.cat avancem dues de les cançons del disc: "Solitària mort d'un pardalet" i "Un poema no val res". Parlant amb el cantant, ens explica què s'amaga darrere aquestes dues peçes.

"Solitària mort d'un pardalet": "Hi parlo del tema del bullying. El títol és un homenatge a una cançó de Bob Dylan titulada "The Lonesome Death of Hattie Carrol", que parla del cas d'una dona negra que va morir apallissada per un jove blanc. Dylan va agafar un retall de diari i en va fer una cançó, jo he fet el mateix agafant dos fragments de dos casos de bullying i també n'he fet un tema".



"Un poema no val res": "És una mena d'homenatge encobert a "La poesia es una arma cargada de futuro", poema de Gabriel Celaya del qual Paco Ibáñez va fer una cançó. De fet, començo la cançó amb aquesta frase".



El cantautor va iniciar a seva carrera com a músic de carrer actuant a llocs tan concorreguts com la plaça de Catalunya i la plaça del Pi de Barcelona. Arran d’unes maquetes casolanes i gràcies al boca a orella va publicar el seu primer disc el 1998, i ha estat compositor i cantant a grups com Placton o 2in-par i ha posat la veu a bandes com Macaco o Calima. Actualment, Raül Bonilla prepara la seva gira de presentació de 108.000 milions de formes, que ja té confirmada la primera data de presentació per al 15 de juny a l'Ateneu l'Harmonia de Barcelona a falta de moltes altres dates per tancar.