Pistola: «Les cançons són més curtes, senzilles i directes»

Roger Pistola va ser un nin precoç, i amb poc més de sis anys oferia la seva primera actuació amb el nom de Roger A. El manacorí retrata la seva vida a la seva discografia, que ara s'amplia amb un tercer disc més pop, Adesiara (RGB Suports).

Sempre dius que els discos serveixen per encapsular anys de la teva vida. Quins encapsula aquest?
ROGER PISTOLA: Reflecteix els dos o tres últims anys que havia passat a Barcelona, havent sortit de l'espiral de depressió que explica l'àlbum anterior. Suposa despertar i veure el món més enllà del teu propi melic. M'obro i miro de trobar les coses boniques de la vida. Per això les cançons són més curtes, senzilles i directes, en definitiva més pop.

Pel que fa a enregistrament hi ha hagut molts canvis? Què has après?
R.P: Ha estat el primer disc que gravo íntegrament en un estudi, els altres els havia fet jo a casa amb en Jorra Santiago (Jorra i Gomorra) i gent que m'ajudava. No soc gaire amant de la tecnologia però aquesta vegada sí que ho hem fet completament diferent, amb la preproducció de la banda, mesos assajant per entrar a l'estudi i una setmana per polir-ho. A l'estudi realment vam estar-hi dos dies, a sobre hi vaig anar gravant les meves cosetes, però va ser anar molt per feina en un estudi on són molt professionals, els Urban de Rafa Rigo.



La cançó "Estornells", que ha estat el senzill, feia temps que l'havies feta, oi?
R.P: És de les més antigues. N'hi ha que tenen dos i tres anys. Ara m'estic forçant a no compondre. El procés de treure l'àlbum ha estat molt llarg i mal de parir. Tenia tantes cançons que em cremaven a les mans que ara m'he proposat no fer-ne cap fins que no tingui un altre projecte de disc. Ha estat una agonia...



Amb aquest disc et podria passar el mateix...
R.P: No sé si de la mateixa manera, perquè no és tant des del pou com aquell. Jo en aquella època estava molt deprimit... Aquest, com que és més optimista potser perdura més, i no el vull deixar enrere tan a la lleugera.