Aquest cap de setmana el Gran Teatre del Liceu acollirà, ni més ni menys, que el concert de Bob Dylan, un dels artistes cabdals de la música popular del segle XX. Com tots els genis, Dylan no està excempt de particularitats, concretament no suporta que li tirin fotografies. Ja fa dècades que la seva relació amb els fotògrafs no és fluida, però és que actualment no els permet l’accés als concerts com tampoc deixa fer servir els telèfons mòbils al públic controlat sota vigilància extrema.

Durant les dècades de trajectòria de Dylan hem presenciat importants canvis en la seva música: del folk al rock, de la guitarra al piano... Una de les poques coses que ha sigut inmutable al pas dels anys, ha estat la seva fixació per les fotos. Dylan no vol fotos, i pel concert del Liceu no farà una excepció.

Qui coneix perfectament la mania del músic és Xavi Mercadé, el cap de fotografia d'Enderrock porta anys i panys anant a concerts i recorda perfectament totes i cadascuna de les vegades que s'ha topat amb Dylan. Ja sigui com a professional o com a aficionat, té anècdotes per donar i per vendre. 

Com a fotògraf recorda l'actuació al Concierto de los Mil Años al Xacobeo d'A Corunya, l'any 1993:  “Vam poder estar al fossat però a una distància prudencial, a dreta i esquerra, no podia haver-hi ningú al mig. Aquesta norma també l'aplica sempre Neil Young”. També recorda una de les actuacions mítiques de Dylan al nostre país, la de l'any 98 al Doctor Music Festival a Escalarre (Segrià): “No podien fer fora a tots els fotògrafs que érem al festival. Per tant, els organitzadors van arribar a la conclusió que ens deixarien fer fotos, però des d'una distància prudencial”. D'aquest concert a Escalarre en surt la foto que il·lustra el final d'aquesta notícia.

D'aquest concert de l'11 de juliol del 98 al Pirineu, Marcadé també en recorda una altra anècdota curiosa. Resulta que malgrat les altes temperatures estiuenques que hi havia aquells dies, un dels requisits del cantant nord-americà a l'hora de tocar va ser la col·locació de dues estufes estratègiques d'alt l'escenari per prevenir-se d'un possible canvi sobtat de temperatura. Dylan va fer el seu concert a l'hora de la migdiada i sota un sol de justícia, tot i així, ell es va presentar amb jaqueta i amb les estufes ben instal·lades. Així és Bob Dylan: o es fa a la seva manera, o no es fa.

El primer concert
Al marge d'aquesta relació amor-odi entre Dylan i els fotògrafs, Xavier Mercadé també record els concerts del mite com a fan, concretament del primer cop que el va veure en directe en guarda un record difícil d'oblidar. “Al concert del Miniestadi amb Santana del 1984 no portava la càmera. Tot just començava a fer fotos aquell any, però sí que em va dedicar el "Like a Rolling Stone" amb un "for you!", gairebé l'únic que va dir en tot el concert. Pel que es veu (anys després he trobat testimonis), vaig ser molt pesat, cridant-lo tota l'estona. L'any anterior havia mort el meu germà d'accident de trànsit i gairebé vaig anar a aquest concert per fer-li el meu homenatge particular”.