Setmana Dylan

Les connexions de Dylan i Raimon

Aquesta setmana Bob Dylan farà dos concerts al Liceu

El darrer concert de Raimon

| 27/03/2018 a les 21:40h
Arxivat a: Sons de la mediterrània, folk, Raimon, cançó d'autor, Bob Dylan
Bob Dylan al Doctor Music Festival de l'any 1998
Bob Dylan al Doctor Music Festival de l'any 1998 | Xavier Mercadé
Bob Dylan i Raimon són dues celebritats discretes que tenen trajectòries simultànies i, en alguns punts, paral·leles. Amb prou feines els separen cinc mesos de vida, són bons lectors i tots dos han sabut recollir, per dir-ho d’alguna manera, el cant aspre i indòmit de la terra. Un va fer dit per deixar la vida congelada del poble i arribar a Nova York, i l’altre anava de paquet en una moto de Xàtiva a València cantant al vent. Hi ha qui va escriure que Raimon era “el Bob Dylan español” i hi ha qui fins i tot ha comparat i estudiat la metàfora del vent en les dues obres. 

També hi ha un episodi molt interessant que Josep Vicent Frechina recull al llibre La cançó en valencià (Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2011): Francisco Umbral va publicar el 1984 a El País l’article “¿De dónde son los cantantes?”, on ell mateix es contestava: “Hoy, de ninguna parte. A Bob Dylan lo hizo la guerra de Vietnam como a Raimon lo hizo Franco”. En realitat, "los cantantes son de la loma y cantan en llano", però Raimon es va prendre la molèstia de contestar Umbral enumerant uns quants homes i llocs que l’havien marcat (els pares, Xàtiva, Espriu, Gramsci, Pedro Salinas…).

Dylan no va contestar, en cas d’haver-ho fet suposem que hauria invocat Hank WilliamsWoody GuthrieHarry Belafonte, els matolls que travessen les àmplies autopistes dels profunds Estats Units, les guitarres elèctriques i els banjos, els fornits sindicalistes, els bandolers, els beatniks, el lent tram-tram dels trens de mercaderies, l'Apocalipsi i els nans i les dones barbudes que arribaven cada any amb el circ a Hibbing-Minnesota. Com Xàtiva i el silenci, tot això ja existia abans de la guerra del Vietnam.

Contingut relacionat


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais