SETMANA DYLAN

La volta a Dylan en 10 discos

L'àmplia discografia del músic abasta més de cinc dècades

Dylan és un dels artistes més inesperables de la història de la música popular moderna

Les connexions de Dylan i Raimon

| 28/03/2018 a les 17:00h
Arxivat a: Enderrock, discos, llista, Bob Dylan
Bob Dylan
Bob Dylan
És difícil destacar 10 discos d'una discografia que abasta més de cinc dècades i 50 referències, especialment quan tota l'obra de la dècada dels seixanta constitueix un tresor cultural de màxima magnitud. Però aquesta és una petita guia de treballs prou consistents i referencials.


01. The Freewheelin' Bob Dylan (Columbia, 1962)





Imprescindible per:
- Clàssics com "Blowin' in the Wind", "Girl from the North Country", "A Hard Rain's A-Gonna Fall" o "Don't Think Twice, It's All Right".
- Ser la pedra de toc que situa Dylan en el mapa de la cançó d'autor nord-americana.
- Retrata una època a través d'una dotzena de cançons.

No recomanable per a:
- Qui cregui que amb una veu mig rovellada i una guitarra no es poden construir obres d'art.
- Amants de la música sobreproduïda.



02. Bringing It All Back Home (Columbia, 1965)





Imprescindible per:
- Clàssics com "Subterranean Homesick Blues", "Maggie's Farm" o "It's All Over Now, Baby Blue".
- Haver 'inventat' el videoclip amb l'imitat i alhora inimitable vídeo per a "Subterranean Homesick Blues".
- Electrificar el seu so sense perdre ni un bri d'autenticitat i marcar l'inici d'una nova era.
- Ser, en definitiva, un dels millors àlbums en la història del rock.

No recomanable per a:
- Qui vulgui treballar a la granja de la Paula.



03. Highway 61 Revisited (Columbia, 1965)





Imprescindible per:
- "Like a Rolling Stone", "Tombstone Blues", "Ballad of a Thin Man", "Queen Jane Approximately", "Desolation Row"…
- La guitarra de Mike Bloomfield i l'èpica poques vegades igualada de "Like a Rolling Stone".
- Elevar el rock'n'roll a categoria poètica.

No recomanable per a:
- Qui no perdoni encara a Dylan el trànsit de trobador a etern cínic.



04. Blonde on Blonde (Columbia, 1966)





Imprescindible per:
- Cançons com "Rainy Day Women #12 & 35", "Visions of Johanna", "I Want You", "Just Like a Woman", "Absolutely Sweet Marie"...
- Haver creat un dels discos més rodons de la història de la música popular moderna, un moment clau de fusió entre el rock i la cançó d'autor.

No recomanable per a:
- Els que encara creuen que "Stuck Inside of Mobile with the Memphis Blues Again" és una cançó de Kiko Veneno



05. Blood on the Tracks (Columbia, 1975)





Imprescindible per:
- L'hipnotisme de "Tangled Up in Blue", la tristor de "Simple Twist of Fate" o la força d'"Idiot Wind".
- Ser la gran referència de Dylan a la dècada dels 70 i un dels millors discos de la seva carrera.
- Constituir la seva gran obra de maduresa.

No recomanable per a:
- Qui no suporti cançons de més de 3 minuts.



06. Slow Train Coming (Columbia, 1979)





Imprescindible per:
- Cançons com "When He Returns" o "I Believe in You", on es deixa l'ànima cantant.
- Escoltar la guitarra de Mark Knopfler, requerit per Dylan després d'escoltar el "Sultans of Swing" de Dire Straits.
- La netíssima producció de Barry Beckett i Jerry Wexler.

No recomanable per a:
- Tots els que no suporten l'etapa d'efervescència religiosa del de Minnesota.
- Inclou una de les seves pitjors cançons: "Man Gave Names to All the Animals".



07. Infidels (Columbia, 1983)





Imprescindible per:
- "Jokerman", "License to Kill" o "Don't Fall Apart on Me Tonight".
- Comptar de nou amb Mark Knopfler, aquesta vegada com a productor.
- Aparcar una vegada per totes la mística i centrar-se a fer cançons.

No recomanable per a:
- Enyoradissos del so folk.
- Qui no li perdoni haver deixat fora del disc una cançó tan enorme com "Blind Willie McTell". 



08. Time Out of Mind (Columbia, 1997)





Imprescindible per:
- "Not Dark Yet". Possiblement la millor cançó de Dylan dels darrers 25 anys.
- La impecable i atmosfèrica producció de Daniel Lanois.
- Significar el retorn a una plena forma que ja no abandonarà, després d'uns 80 i 90 irregulars.

No recomanable per a:
- Qui va córrer a enterrar-lo abans d'hora a meitat de la dècada dels 80.



09. Modern Times (Columbia, 2006)





Imprescindible per:
- L'obertura de "Thunder on the Water" i cançons com "When the Deal Goes Down" o "Beyond the Horizon".
- Tornar a ser número 1 en vendes als Estats Units després de Desire (Columbia, 1976).
- Constituir un disc d'alta maduresa digníssim, juntament amb els gens menors Love and Theft (Columbia, 2001), Together Through Life (Columbia, 2009) o Tempest (Columbia, 2012).

No recomanable per a:
- Qui pensi que, des de la meitat els 70, els discos de Dylan viuen instal·lats en el hype constant.



10. Triplicate (Columbia, 2017)





Imprescindible per:
- Recuperar, juntament amb Shadows in the Night (Columbia, 2015) i Fallen Angels (Columbia, 2016), el gran cançoner americà de la primera meitat del segle XX.
- La dignificació de la figura del crooner que fa un artista del seu estatus.
- Sorprendre una i altra vegada amb la seva darrera reinvenció.
- Una producció i arranjaments adequadíssims.

No recomanable per a:
- Qui pensi que de Sinatra només n'hi ha un. De raó no els en falta.
- Els que no suportin més d'una tassa de caldo; aquí n'hi ha tres.


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.