La Pasqua s'acabarà, però a Palma encara quedarà un últim ou musical per degustar: el concert de Donallop al Castell de Bellver de Palma el proper dia 7 d'abril. Aquesta actuació serà doblement especial, primer perquè fa temps que el duet no actua a la seva terra, i segon perquè aquesta vegada no seran un duet. Parlem amb Joana Pol sobre l'estat en què es troba el grup.

Quina relació teniu amb el Castell de Bellver de Palma? Què us suposa el fet de tocar-hi aquest proper dissabte 7 d'abril?
Joana Pol: Serà un concert molt especial, no hem tocat mai al Castell però hi hem vist molts concerts, i sempre que hi vèiem tocar grups que admiràvem, pensàvem que seria un somni poder-ho fer nosaltres. Així que estem molt contents de poder actuar al mateix lloc on hem vist artistes com Marlango, Joan Miquel Oliver o Jorge Drexler.

Fa poc que heu estrenat el format de trio als concerts. Què pot esperar algú que no us hagi vist amb aquesta instrumentació extra?

J.P: Bé, primer cal dir que continuem presentant Misteris de sa vida (Mesdemil, 2016), és a dir que les cançons que tocarem amb la nova incorporació seguiran sent les d'aquest repertori. Però és cert que qui vingui es trobarà canvis importants, volem que la gent entri a les cançons d'una manera més compacta i atmosfèrica.



Sempre és un repte afegir secció rítmica.
J.P: No és que no estiguéssim contents sent dos, l'any passat vam fer concerts a duet i a quartet, però sempre tens curiositat per veure què passa quan afegeixes o treus elements de l'escena. Afegint una bateria i un baix tens el risc de perdre una mica de sensibilitat. Amb la formació de trio ens sentim comodíssims. Hem emprès una nova recerca d'ambients dins les cançons, cerquem i trobem nous espais on emmarcar la música i la lletra.

El motor de canvi és necessari per a un projecte musical?
J.P: Les cançons tenen vida pròpia, i de vegades són elles mateixes que et demanen que hi passsin coses noves. Que passin aquestes coses és bàsic per no avorrir-te i que el missatge o el que expliques no perdi valor ni veritat de tant de repetir-lo.

 

Ja fa més d'un any que esteu vivint a Catalunya. Com prova l'experiència?
J.P: És un altre canvi important i a poc a poc ens hi anem acostumant, contents amb tot el que estem vivint. Vam decidir venir a viure aquí per ampliar els nostres horitzons en diferents aspectes i perquè ens trobàvem que teníem gairebé trenta anys i no havíem viscut enlloc més que a Mallorca. Venir ha estat molt positiu en molts sentits.

En el pla musical, el paisatge, l'ambient, les noves amistats, estan influenciant les noves composicions?
J.P: Clar, però és que tot influencia. Tinc una teoria compartida amb molta gent que el lloc on vius et marca el que fas, i en el vessant artístic es noten molt els canvis d'hàbitat. Venint a viure aquí hem notat que teníem energia nova per fer cançons.

Esteu preparant un nou disc? En quina etapa es troben les noves cançons?
J.P: Sí, tot i que estem centrats en els concerts d'aquesta gira fins a final d'any, el 2019 hi haurà nou disc. Aviat ens posarem a gravar les maquetes, ja tenim clares quines cançons volem que hi entrin. Vàrem fer una selecció d'entre setanta cançons i n'han sortit deu.

 

Quins 'Misteris de sa vida' heu resolt vivint aquí? Què us ha sorprès?
J.P: Una de les coses més fortes és la diferència espaciotemporal, els ritmes de tot. Les distàncies se't fan eternes i després deixen de semblar-te tan llargues, però quan tornes d'un parell de dies a Mallorca notes de nou que les distàncies són més grans. Pel que fa a la indústria musical, els problemes i els reptes que cal superar, les motivacions i mancances de l'escena, el públic i els grups, veiem que són iguals, tot i que aquí a Catalunya tot el que envolta la música es tracta d'una altra manera, més professional, podríem dir-ne.