Els de Son Servera havien tancat la darrera etapa amb El fil d'Ariadna (Blau/DiscMedi, 2014), un projecte simfònic molt ambiciós amb arranjaments de Miquel Brunet que es plasmava en un CD enregistrat a partir dels directes, un DVD en directe i un documental sobre els vint anys de trajectòria del grup. Aprofitant també l'avinentesa de la paternitat d'una part dels membres de la banda, van anunciar una aturada indefinida a final del 2014. 

Fa uns dies que Anegats van anunciar la seva tornada amb un concert, el proper 30 d'abril, al Teatre Lloseta. El miler d'entrades que s'havien posat a la venda es van esgotar en menys de 24 hores, un sold oud insòlit en l'escena balear que mostra l'abast de la formació. Pep Àlvarez, el cantant, explica: "Crec que quan sortiguem a l'escenari coneixerem moltes cares de les primeres fileres. Sempre ens hem sentit un grup més estimat que admirat. Aquest sold out és la prova d'aquest amor correspost. Per nosaltres és més que un regal. Ens sentim molt contents. Sabíem que hi havia ganes entre la nostra gent, però la resposta ha estat molt contundent". Arran de l'èxit han anunciat una nova data per a l'endemà del concert, el dia 1 de maig.



Els serverins tornen als escenaris per retrobar-se amb el seu públic, però el seu punt de mira és l'estudi de gravació. Després de l'estiu entraran als Estudis Urban de Rafa Rigo per enregistrar el nou treball, que veurà la llum el proper 1 de desembre de la mà de la seva discogràfica, Blau Produccions: "Durant aquests anys de letargia les cançons, en tenim constància, han seguit sonant als cotxes, a les cases, i també a les festes de pobles i revetles d'arreu de Mallorca. Han continuat el seu camí. Tenim moltes ganes de compondre'n de noves i de poder-les compartir com hem fet sempre".

El fenomen d'Anegats es va produir sobretot a les revetlles d'estiu. Era un grup amb cançons pròpies que reunia milers de fans en un entorn massificat i enfocat majoritàriament als grups de versions i revivals. Potser és l'últim exemple després d'Antònia Font que la música pròpia i feta a casa pot ser també massiva i arribar a una bona part del jovent. Les obres dels serverins, malauradament, no van tenir la mateixa continuïtat al Principat o al País Valencià. Pep Àlvarez conclou: "Sempre deim que Anegats és una fruita que es menja de l'arbre. Tal vegada els nostres codis, la nostra expressivitat, no va connectar amb la gent de Catalunya o el País Valencià de la mateixa manera que ho feu amb el nostre públic mallorquí i molta més gent que sempre se'n feu ressò. En contrapartida ens hem sentit sempre molt estimats a la nostra terra i això és una cosa que no té preu".