Setmana Dylan

Dylan i Boadella

"Val molt la pena observar com Bob Dylan ha anat provocant i mudant de pell fins a perdre l'esma"

Fotografiar Dylan: missió impossible

| 30/03/2018 a les 11:08h
Arxivat a: Enderrock, opinió, setmana Dylan, Bob Dylan
Bob Dylan
Bob Dylan
Els cossos policials havien provocat deliberadament els aldarulls i la violència. Hi va haver cops de porra, agressions a periodistes... i el jutge va processar com a ideòlegs alguns caps visibles de les protestes, muntant un relat que els culpabilitzava de les revoltes. Eren persones públiques pacifistes, en la teoria i en la pràctica.

Entre els set acusats injustament per la Justícia hi havia el poeta Allen Ginsberg. Era el 1968, a Chicago. Aquest estiu en farà cinquanta anys. El testimoni de Ginsberg, que va actuar en el judici com un bon pallasso davant un circ indecent, està molt ben recollit al llibre Testimoni en Chicago (Gallo Nero, 2012). Gent i episodis com aquest es retroalimentaven a través d’un corrent elèctric amb les cançons de Bob Dylan, incòmode i esmunyedís, mig amagat als boscos i soterranis de Woodstock. Només se l'havia vist per recordar Woody Guthrie al Carnegie Hall. Ja aleshores s’havia convertit en un personatge controvertit que no parava d’emmascarar-se. Sempre fascinant. 
 
Ha anat passat el temps i Dylan ja no és una font de descàrregues contraculturals. Més aviat al contrari. Per sort o per desgràcia, és una icona respectable i hermètica que fins i tot ha guanyat el Nobel de Literatura. Però encara pot donar-nos més d’una lliçó. Per exemple, ser un animal d'esperances i de memòria, que diria el seu coetani Raimon; un gran dipositari del gran cançoner nord-americà del segle XX, com ha demostrat en els seus impagables programes de ràdio i en el seu triple àlbum Triplicate, tota una declaració d’amor i de respecte envers ell mateix i els seus orígens.

Val molt la pena observar com Bob Dylan ha anat provocant i mudant de pell fins a perdre l'esma, fent l'ofici de joglar com Jaume Arnella ("Jokerman"!), però mai, ni un sol cop, ha renegat dels seus orígens. Perquè qui perd els orígens... pot acabar sense veure que la marea puja i puja i que els temps estan canviant. Pot acabar fent el ridícul a Tabàrnia, aquest fruit inflat i cortesà, desarrelat i pestilent, fill de l’odi i de la ignorància, que per no tenir no té ni música ni un bon pallasso que el representi.

COMENTARIS

Vols dir que no és una errada escriure "Jaume Arnella"????

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El músic de Sant Feliu de Llobregat va presentar el seu disc "Ara som gegants" a la muntanya del Tibidabo
Valtonyc al Festival Strenes de Girona
Valtonyc al Festival Strenes de Girona | Xavier Mercadé
01/01/1970
Parlem amb una de les represetants del grup de suport al raper mallorquí, un dia després d'haver assistit a l'acte al Parlament Europeu
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El documental es podrà veure per la petita pantalla el 28 de maig a les 22 h
Fotograma del videoclip de Mascarats
Fotograma del videoclip de Mascarats
01/01/1970
Al clip hi apareixen Jordi Borràs, Gabiel Rufián, Mireia Boya, Montse Venturós, Joan Coma i representants d’organitzacions a favor de la República
Captura del videoclip
Captura del videoclip | Arxiu de l'artista
01/01/1970
En el marc del col·lectiu No Callarem, el món dels cantautors s'uneix per presentar un videoclip de denúncia a les repressions de l'Estat | Sílvia Tomàs, Opoloh, Sisu, Mateoólika, Ual·la i Lidia Uve són alguns dels músics que apareixen a la cançó