Setmana Dylan

Dylan i Boadella

"Val molt la pena observar com Bob Dylan ha anat provocant i mudant de pell fins a perdre l'esma"

Fotografiar Dylan: missió impossible

| 30/03/2018 a les 11:08h
Arxivat a: Enderrock, opinió, setmana Dylan, Bob Dylan
Bob Dylan
Bob Dylan
Els cossos policials havien provocat deliberadament els aldarulls i la violència. Hi va haver cops de porra, agressions a periodistes... i el jutge va processar com a ideòlegs alguns caps visibles de les protestes, muntant un relat que els culpabilitzava de les revoltes. Eren persones públiques pacifistes, en la teoria i en la pràctica.

Entre els set acusats injustament per la Justícia hi havia el poeta Allen Ginsberg. Era el 1968, a Chicago. Aquest estiu en farà cinquanta anys. El testimoni de Ginsberg, que va actuar en el judici com un bon pallasso davant un circ indecent, està molt ben recollit al llibre Testimoni en Chicago (Gallo Nero, 2012). Gent i episodis com aquest es retroalimentaven a través d’un corrent elèctric amb les cançons de Bob Dylan, incòmode i esmunyedís, mig amagat als boscos i soterranis de Woodstock. Només se l'havia vist per recordar Woody Guthrie al Carnegie Hall. Ja aleshores s’havia convertit en un personatge controvertit que no parava d’emmascarar-se. Sempre fascinant. 
 
Ha anat passat el temps i Dylan ja no és una font de descàrregues contraculturals. Més aviat al contrari. Per sort o per desgràcia, és una icona respectable i hermètica que fins i tot ha guanyat el Nobel de Literatura. Però encara pot donar-nos més d’una lliçó. Per exemple, ser un animal d'esperances i de memòria, que diria el seu coetani Raimon; un gran dipositari del gran cançoner nord-americà del segle XX, com ha demostrat en els seus impagables programes de ràdio i en el seu triple àlbum Triplicate, tota una declaració d’amor i de respecte envers ell mateix i els seus orígens.

Val molt la pena observar com Bob Dylan ha anat provocant i mudant de pell fins a perdre l'esma, fent l'ofici de joglar com Jaume Arnella ("Jokerman"!), però mai, ni un sol cop, ha renegat dels seus orígens. Perquè qui perd els orígens... pot acabar sense veure que la marea puja i puja i que els temps estan canviant. Pot acabar fent el ridícul a Tabàrnia, aquest fruit inflat i cortesà, desarrelat i pestilent, fill de l’odi i de la ignorància, que per no tenir no té ni música ni un bon pallasso que el representi.

COMENTARIS

Errada

Anònim, 30/03/2018 a les 17:43

Vols dir que no és una errada escriure "Jaume Arnella"????

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Pau Guillamet és Guillamino
Pau Guillamet és Guillamino | Jordi Geli
01/01/1970
"Fra Júpiter" dona nom a la cançó que estrenem avui i al nou disc de Pau Guillamet
K-liu
K-liu | Artur Gavalda
01/01/1970
Estrenem aquesta petita pel·lícula que té com a protagonistes dos infants que lluiten pels seus somnis trencant amb els estereotips de gènere | 'T'ho pinto' és el nom del disc de debut del grup sitgetà, que arribarà a final de mes
Paula Valls amb Núria Graham a la Plaça Major de Vic, MMVV 2018
Paula Valls amb Núria Graham a la Plaça Major de Vic, MMVV 2018 | Pere Masramon
01/01/1970
Amb el doble d'activitats familiars i uns concerts a la plaça Major de tall osonenc i del tot multitudinaris a El Sucre, la trentena edició del MMVV va tancar amb un gran èxit
K-liu
K-liu | Artur Gavalda
01/01/1970
Estrenem aquesta petita pel·lícula que té com a protagonistes dos infants que lluiten pels seus somnis trencant amb els estereotips de gènere | 'T'ho pinto' és el nom del disc de debut del grup sitgetà, que arribarà a final de mes
Clara Peya
Clara Peya | Arxiu de l'artista
01/01/1970
La pianista i compositora avança el vídeo musical "Cara a cara" del seu nou disc, 'Estómac'