la tria

Itziar Castro: «M’encanta poder reivindicar des del ball i l'humor»

Cyndi Lauper, Gloria Gaynor i Fangoria són alguns dels referents musicals de l'actriu

Maria Xinxó: «L'amor es va acabar però Mishima es va quedar»

| 17/04/2018 a les 20:00h
Especial: La Tria
Arxivat a: Enderrock, Fangoria, La Tria, Itziar Castro, Pieles
Itziar Castro
Itziar Castro | David Ruano
Itziar Castro desborda energia i èxits cinematogràfics. La seva interpretació a la pel·lícula Pieles la va portar a una nominació als Goya d'aquest any i des de llavors no ha parat de trepitjar catifes vermelles. Llueix amb orgull els quilos que l'han definit com a una referent feminista i en contra de la gordofòbia. 

L'actriu explica que no pot viure sense música i que hi ha cançons que la transporten a "moments antics, bonics i tristos" d'estils molt diferents. Li preguntem per 10 cançons que defineixen la seva vida i n'hi surten més de 20. No pot entendre la vida sense música. 



1. Cançó amb la qual mantinguis l’energia que et defineix
"I Will Survive", de Gloria Gaynor.


"La vaig poder cantar en directe al programa de TV3 Bogeria a la pastisseria (minut 25:14). Sempre acabo els meus recitals de poesia, concerts o espectacles amb aquesta cançó i amb un poema on apareixen algunes de les cançons i cantants que més m’han marcat, i que es titula 'Mi banda sonora'." 

2. Cançó que descrigui què significa la interpretació per a tu
"Nothing", del musical A Chorus Line.
"Cabaret", cantada per Liza Minnelli.


"Els musicals al cinema estan plens de grans actrius i actors que canten, i per mi és la base d’una bona interpretació. Interpretar una cançó fa que aquell tema creixi i que el que diu la lletra sigui més potent. En aquests dos casos són actrius brutals que canten meravellosament bé i que expliquen de dues maneres diferents com es viu la interpretació, una quan comences amb les inseguretats i dubtes, i l’altra, amb l’experiència de la vida i l’escenari, que ho relativitza tot i que diu que els problemes cal deixar-los fora de l’escenari."
 
3. Cançó que et porti als anys en què vas participar al musical Peter Pan
"Quan és el moment d'actuar", de la sèrie I ara què, Xènia?


"Àngels Gonyalons i Ricard Reguant van ser les persones que em van donar la primera oportunitat com a actriu de manera professional, no només en teatre amb el musical Peter Pan, sinó també a la sèrie I ara què, Xènia? de TV3. Allà vaig fer de figurant i era la primera vegada que treballava davant una càmera de televisió."
 
4. Cançó que et remeti a la teva nominació als Goya per Pieles
"Alguien cantó" de la versió de la pel·lícula Pieles


"Pieles és un abans i un després en la meva carrera professional, no només per compartir pantalla amb gent que admiro molt com Carmen Machi o Candela Peña, sinó perquè avui en dia fer una pel·lícula d’aquestes característiques és realment arriscat i complex. No en sols veure gaires on tot sigui rosa i on la música sigui d'èpoques passades, tan passades que arriba a sonar kitsch. La versió que surt a Pieles sona en un moment de la pel·lícula que et fa posar la pell de gallina i és molt important per la trama." 

5. Cançó que et remeti al teu millor record com a actriu.
"I'm Calling You", de la pel·lícula Bagdad Café de Percy Adlon i Bob Telson, cantada per Jevetta Steele.


"Amb aquest tema vaig compartir escenari el 2004 amb Jevetta Steele fent el musical Bagdad Café i cada nit cantàvem aquesta cançó. Una de les anècdotes vinculades a aquest tema és que mentre fèiem el musical va trucar Barbra Streisand al director musical i compositor Bob Telson, i li va demanar una estrofa més per poder incloure-la al seu disc de bandes sonores. Ell conjuntament amb el director i lletrista Percy Adlon van decidir fer-li una estrofa més, i nosaltres la vam estrenar a l’escenari per veure si funcionava." 

6. Cançó feminista per excel·lència 
"Girls Just Wanna Have Fun", de Cyndi Lauper.
"I See a Victory", de Kim Burrell & Pharrell Williams
"Superwoman", d'Alicia Keys


"Encara que sembli una tonteria, en l’època en què es va compondre aquesta cançó era la de l’alliberament de les dones i les joves. M’encanta que hi hagi la possibilitat de reivindicar ballant o amb humor. També diria "I See a Victory" de Kim Burrell & Pharrell Williams, de la banda sonora de la pel·lícula Hidden Figures, que parla de tres dones negres que van canviar les coses a la NASA. Parlant de dones negres, no pot faltar Alicia Keys amb "Superwoman".  

7. Cançó que descrigui la teva experiència en la lluita contra la gordofòbia
"A quién le importa", de Fangoria.  
"Ellos las prefieren gordas", de Gurruchaga i la Orquesta Mondragón


"No és un himne contra la gordofòbia com a tal, sinó un himne per la llibertat en tots els sentits, és una de les cançons que sempre m’acompanyen. Més concretament, parlant de les grasses, el tema "Ellos las prefieren gordas" del Gurruchaga i la Orquesta Mondragón reivindica amb humor, la manera més intel·ligent de fer-ho. I si a més la gent la balla i s’ho passa bé, encara millor." 

8. Cançó de crítica a la societat en què vivim
"Imagine", de John Lennon.


"Passen els anys i aquesta cançó no queda mai antiga. És una pena per una banda i una virtut per una altra. Tant de bo no fos tan actual, però encara queda molt per imaginar, i qui sap si mai deixarem d’escoltar-la amb el sentiment que l’ésser humà pot ser brutal i devastador quan s’ho planteja." 

9. Cançó de la teva vida
"De colores", tradicional mexicana.
"Lela", poema de Rosalía de Castro musicat per Carlos Nuñez i cantada per Dulce Pontes
"Being Alive", de Stephen Sondheim, i cantada per Bernadette Peters i per Patti Lupone


"De petita 'De colores' era la cançó que cantàvem amb el meu pare quan anàvem a Galícia en cotxe. Després vaig créixer i vaig començar a fer classes de cant i em vaig connectar amb les meves arrels gallegues cantant el poema de Rosalía de Castro 'Lela'. Ja de més gran, la meva cançó és 'Being Alive" de Stephen Sondheim, cantada per Bernadette Peters i per la genial Patti Lupone. Espero poder-la cantar algun dia amb una orquestra tan bé com elles, bé, segur que com elles no perquè jo no canto tan bé. Aquesta cançó defineix l'amor tal com jo l'entenc, i trobo que s’ha de cantar des de l’estómac." 
 

10. Cançó que si et dediquessis a la música creus que hauries escrit perquè t'hi sents molt identificada, ja sigui per la música o per la lletra.
"Amor particular", de Lluís Llach, i interpretada per Nina.


"No sé si l'hauria escrit, però segur que m'hauria encantat escriure algunes cançons que són poesia, inspiració, vida i que sempre m’acompanyen. Un exemple és 'Amor particular' de Lluís Llach en aquest cas cantada per Nina, que té una veu privilegiada i una interpretació exquisida. L'he cantada diverses vegades per celebrar l’amor d’amics i amigues, fins i tot he casat gent cantant aquesta cançó.

Bonus tracks
Itziar Castro no se'n pot estar i omple amb més temes la seva tria. Per somriure, per superar moments difícils, per definir-se i per recordar la seva mare, ens deixa una extensa selecció musical per ajudar-nos a entendre millor qui és i d'on ve. 

"Todo se transforma", de Jorge Drexler
"Sencilla alegría", de Luz Casal
"Calma", de Las Migas
"Carta canción", poema de Gloria Fuertes musicat per Sílvia Comes
"You-Tú", de Noa y Joaquín Sabina
"La gata bajo la lluvia", de Rocío Durcal. 
"Lucía", de Serrat cantada per Pasión Vega
"Como la cigarra", de Mercedes Sosa
"You've got a friend", de Carole King
"You've got a friend", interpretada per Lady Gaga

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Tardor
Tardor | Dp Chaigneau
01/01/1970
"És això el que ens fa grans" s'ha convertit en l'himne extraoficial del centenari del club de futbol | El València CF va encarregar una cançó en castellà al grup Bombai
L'Home Brut a la semifinal del Sona9 a Tarragona
L'Home Brut a la semifinal del Sona9 a Tarragona | Carles Rodríguez
01/01/1970
Fotografies dels concerts de L'Home Brut, Va! i Menut a Tarragona
Semifinalistes del Sona9
Semifinalistes del Sona9 | Carles Rodríguez
01/01/1970
Fotografies dels concerts de Monxos, Novembre Elèctric i Ushanka
Fotograma del clip
Fotograma del clip
01/01/1970
"Naturalment" mostra un missatge de respecte pel medi ambient | La barcelonina fa un homenatge a dues de les seves pel·lícules preferides
Wom's Collective
Wom's Collective | Isabella Antonelli
01/01/1970
"Womsong" és la carta de presentació de la formació, feta videoclip | El proper directe del quintet serà el 5 d'octubre a la FNAC Arenas
Jim War Jou
Jim War Jou | Arxiu grup
01/01/1970
Jaume Guerra s'atreveix amb el seu projecte més personal amb 'Sessions feréstegues' | El que va ser baixista de grups com Orxata, Obrint Pas i Zoo, ara mescla jazz amb cançó d'autor
Fotograma del clip
Fotograma del clip
01/01/1970
"Naturalment" mostra un missatge de respecte pel medi ambient | La barcelonina fa un homenatge a dues de les seves pel·lícules preferides
Wom's Collective
Wom's Collective | Isabella Antonelli
01/01/1970
"Womsong" és la carta de presentació de la formació, feta videoclip | El proper directe del quintet serà el 5 d'octubre a la FNAC Arenas