El passat mes de març sortia a la llum Tresors (Propaganda pel Fet!, 2018), el quart disc d'Auxili. La complicada situació política i social que viu el país des de les darreries de l'any passat ha marcat el grup en la gestació d'aquest darrer llarga durada que destaca per la seva acuradíssima producció. De moment, els d'Ontinyent ja han presentat el disc a la seva terra natal, a Girona i a Santiago de Compostela, i el proper dimecres 18 de març passaran per la sala Apolo per fer gala del seu reagge a la capital catalana. Parlem amb Esteve Tortosa, vocalista del grup, per esbrinar tots els detalls d'aquest àlbum i de la seva gira de presentació.

Aquest és el vostre àlbum més explícit i compromès fins al moment.
Sempre intentem reflectir en la nostra música el que vivim en el nostre dia a dia. Últimament el que hem viscut ha estat repressió per part de l'Estat espanyol, tant als nostres germans del nord com al País Valencià. Malauradament, la catalanofòbia i el clima feixista que ha marcat durant molts anys el nostre territori ha tornat amb més odi que mai, sobretot a les institucions. Necessitem treure aquesta ràbia comprimida d'alguna manera i ho fem a través de les cançons.

Si haguéssiu de tornar a compondre un altre disc ara mateix, seguiríeu la mateixa tònica?
Per desgràcia, sí. Tant de bo no haguéssim d'utilitzar constantment aquestes lletres tan reivindicatives i poguéssim cantar reagge tal com fan en el món 'one love'. Però la nostra realitat és una altra i no tenim cap més remei que explicar-la. Ens trobem amb aquesta obligació moral.

La setmana passada molts dels vostres companys presentaven, sota la campanya del col·lectiu #NoCallarem, el videoclip "Los borbones son unos ladrones". Què et sembla aquesta iniciativa?
Em sembla una iniciativa genial, tant de bo poguéssim fer el mateix aquí al País Valencià. Nosaltres no hi vam poder ser però ens hauria agradat molt participar-hi. Compartim al cent per cent aquest missatge i estem amb tots els nostres companys d'escenari. Ara li ha tocat a Valtonyc, però en un futur pot ser qualsevol de nosaltres. 

Tornant a Tresors, al disc hi citeu artistes com Raimon o Maria del Mar Bonet. Què representen per a vosaltres?
A Auxili sempre hem buscat referents literaris a l'hora de compondre les nostres lletres. Vam decidir citar aquests dos artistes perquè, tenint en compte el context actual, ens anaven com anell al dit. Malauradament, aquestes lletres que citem de fa tant temps a dia d'avui no desentonen.

Un altre fet que cal destacar de Tresors és la presència de sintetitzadors i efectes digitals. Per què heu decidit introduir aquestes sonoritats més electròniques? 
Això ha estat possible gràcies al paper de Joan Marc Pérez, que va ser teclista de La Gossa Sorda. Ens ha donat aquest toc d'ambients que trobàvem a faltar en els discos anteriors. Amb això hem aconseguit que les lletres respirin i estiguin molt més ben acompanyades.

Us ha portat alguna complicació a l'hora d'adaptar-ho al directe?
Com que és un disc que ha estat molt ben cuidat als estudis, els directes ens els haurem de treballar molt per poder defensar l'àlbum. De moment estem molt contents i entusiasmats perquè poden sortir uns temes molt animats.

Ja heu presentat el disc a Girona i Ontinyent. Com ha anat, de moment? 
Pel que fa al d'Ontinyent, sempre és difícil tocar a casa. Com diria la Bíblia, "ningú és profeta a la seva terra". Tot i així, ens vam endur una agradable sorpresa, ja que les cançons noves van funcionar molt bé. Quant al concert de Girona, teníem moltes ganes de veure la reacció del públic de Catalunya i el resultat també va ser molt gratificant. Hi va haver un feedback tremendo.

Com penseu encarar el vostre repertori durant la gira?
Ara, amb deu conçons noves, tenim un dilema important. Tresors el toquem de dalt a baix i dels discos anteriors algun tema en caurà, segur. 

Passareu per molts territoris del País Valencià, Catalunya... i per l'estat espanyol.
Sempre que sortim del País Valencià i Catalunya tenim una rebuda molt bona. L'ambient que es crea sobretot a festivals com el Viña Rock és màgic pel fet de veure gent de parla catalana i castellana vibrar amb els nostres temes. És un pas de gegant per a la normalització lingüística que sempre hem defensat. Tant de bo poguéssim trepitjar molt més tot el territori de la península. Companys com Zoo o La Raíz ja ho han aconseguit, i espero que de mica en mica nosaltres també hi arribem.

El dimecres 18 d'abril sereu a la sala Apolo, i no heu passat per Barcelona des de la Telecogresca del 2015. Quina rebuda espereu de la ciutat comtal?
És molt difícil de superar aquella darrera actuació a Barcelona, vam tocar amb Dub Incorporation davant moltíssima gent. Tot i així, tocar a un lloc tan mític com la sala Apolo és tot un orgull. A més, ho farem acompanyats de Pirat's Sound System, que per nosaltres són un referent, i això suposa un gran estímul. Estem molt motivats i en tenim moltes ganes.

Auxili | Foto: Arxiu del grup