La poesia és terapèutica. Ho és per a qui la llegeix però, molt més, segur, per a qui l’escriu. La cantautora Meritxell Gené ha dut a terme durant anys un tractament preventiu injectant-se bones dosis de Màrius Sampere, Joan Sales, Joan Vinyoli, Marià Villangómez, Maria Mercè Marçal, Miquel Martí i Pol, Joan Fuster, Joan Salvat-Papasseit, Montserrat Abelló, Víctor Sunyol, Vicent Andrés Estellés, Concepció Maluquer, Manuel de Pedrolo, Joan Barceló o, sobretot, Màrius Torres, a qui és absolutament addicta.

Les seves aportacions musicals per a versos d’aquests grans poetes del nostre país han anat poblant espai als seus treballs –Inesperadament (Trackatrack, 2008), Sota els llençols (Tolmusic, 2010), Així t’escau la melangia (Khlämor records, 2013), Branques (Khlämor records, 2015)– juntament amb composicions pròpies, meravellosament sensibles. I no podia ser d’altra manera, tard o d'hora havia d’arribar que la compositora lleidatana d'arrels familiars a l’Espluga Calba (les Garrigues) fes un pas endavant i ens revelés uns quants poemes completament seus. En aquest llibret preciós en tenim un bon grapat, sorgits del cor i de l’ànima. Volen explicar, des de la seva mirada més íntima, grans i petits secrets d’infantesa, sobre la família, o sobre llocs comuns i persones que l’han marcada d’una o altra manera.

La lectura de Després dels esbarzers (Pagès Editors, 2018) és colpidora des de l'inici mateix. Ens revela una persona que ha dut a terme una veritable catarsi personal, arriscant-se a compartir amb el món senser uns quants pensaments íntims perquè –tal com afirma Francesc Garriga– quan hom s’enfronta cara a cara a records propis, sempre en surt malferit… Valenta, tot i que amb pors evidents mai derrotades completament, Meritxell Gené fa un exercici de superació personal, revelant-nos un passat que no ha estat fàcil de digerir i que ha deixat seqüeles. Ho demostren totes i cadascuna de les pàgines d’aquest bell i entendridor recull poètic, que supuren melangia i emoció per tot arreu i que han sorgit a força de retorçar a fons les seves joves entranyes.