La història d’Enderrock comença l'any 1992 amb la gènesi del projecte i la preparació del número 0. Lluís Gendrau, aleshores estudiant de Ciències de la Informació, munta un debat a la Facultat de Periodisme per parlar de la música en català. Poc temps abans, l’empresari Josep Pons ja havia contactat amb ell i li havia plantejat la possibilitat d’editar una revista per a joves. Consensuen l’objectiu de treballar en una publicació sobre ‘rock català’ i tendències juvenils. Al debat de la facultat hi assisteixen els músics Pep Sala (Sau), Miqui Puig, el periodista Xavi Marí ‘Sputnik’ i el mateix Gendrau, entre altres. Tots coincideixen en la necessitat que hi hagi un vehicle d’expressió en català sobre música moderna.

Aquell mateix any i en paral·lel, Ferran Amado, Xavier Mercadé i Agnès Rotger signen un article a la revista basca El Tubo sobre el ‘rock català’. El mateix grup de periodistes musicals tenia pensat d’engegar una revista que havia de potenciar els grups del país i s’havia de dir El Galliner. La continuació va ser lògica quan els dos col·lectius van coincidir a la llista d’acreditats del Mercat de Música Viva de Vic 1992: van decidir fer confluir els projectes.

L’editorial del número 1 d’Enderrock –que va sortir al carrer el 23 d’abril de 1993– remarcava: "La revista neix en temps de crisi, quan no és poca la gent que opina que el rock en català va de baixa, i neix expressant-se en una llengua, la nostra, que ha estat exclosa de les revistes i altres publicacions musicals del nostre país". Enderrock naixia "amb la vocació de ser un mitjà de comunicació que serveixi de vehicle per a recollir de forma plural l’actualitat musical més immediata i adreçar-se a un públic jove i obert". Josep Pons hi apareixia com a primer director, i Lluís Gendrau com a coordinador de redacció, amb un equip que incorporava, a més de l’equip d’El Galliner, Pere Pons; els cinc socis fundadors de l’entitat editora Associació Cultural Catalunya Rock, que va fitxar Manel Muntaner com a primer gerent.

També hi havia Nando Cruz, Xavier Abad, Xavi Castillón, Oriol Cortacans, Xevi Planas, Carles Pujol, Joan Josep Ribas ‘Txespi’ o Sílvia Tarragona, a més de Gaspar Hernàndez com a col·laborador i Josep Palma i Josep Carrasco en l’apartat de la il·lustració gràfica. Els primers 5.000 exemplars de 48 pàgines –amb una reedició de 3.000 exemplars més un cop exhaurida la primera tirada– van ser impresos a Impressions Intercomarcals del diari Regió 7. La capçalera i la revista van ser dissenyades per l’equip de Dimensió Gràfica: Jordi Cuevas, Cristina León i David Vázquez.