Andrea Mir
Arribes tard (autoeditat, 2018)
Des de la creació de la seva primera banda als tretze anys, la cantautora rubinenca Andrea Mir no ha parat de compondre i ara la seva feina ha donat fruits. Arribes tard és el seu debut discogràfic, del qual Mir explica com el procés creatiu del disc ha estat "una teràpia i un procés de superació", ja que tant amb les lletres com amb la música ha trobat la manera de "canalitzar emocions i superar situacions" i ha aprofitat també per "donar la benvinguda a un nou capítol" de la seva vida. Aquesta primera incursió de Mir al món discogràfic agrupa deu cançons, totes pròpis, en català, i que expliquen experiències de l'artista. La producció ha anat a càrrec de Dani Campos i Vic Mirallas i hi han col·laborat músics com Miki Santamaria, Antonio Torres i Pau Brugada.
Pentina't Lula
Una gran reforma moral (Repetidor Disc, 2018)
Una gran reforma moral és el somni eròtic de qualsevol totalitarisme, però també suposa una etapa necessària en qualsevol construcció utòpica: la d'una república feminista. Ara, amb aquest EP entre les mans i mentre recordem les paraules de Samuel Alinsky –"La reforma és el pas previ a la revolució"–, Pentina't Lula tornen –és la segona referència en menys d'un any– per afirmar en onze minuts a 45 rpm que incomodar és el pas previ a moure el cul. Després del senzill compartit amb Panotxa i Els Caps Parlants, ara ens trobem davant cinc cançons molt diferents. Si bé d'entrada qualsevol dels talls per separat pot resultar immediat, hilarant i provocatiu, el conjunt fa gala d'una clarividència, mordacitat i profunditat polítiques que conviden a la reflexió.
La Pegatina
Ahora o nunca (Warner, 2018)
Una dècada i mitja és el temps que porta la banda de Montcada i Reixac als escenaris. Són vuit músics que han aconseguit exportar una fusió genuïna rumbera explosiva arreu del planeta. La Pegatinaha tornat a travessar l’Atlàntic, aquest cop abans de començar la gira en directe, és a dir, en ple procés de gravació, per deixar la producció a les bones mans de l’argentí Rafa Arcaute (Calle 13, Andrés Calamaro, Diego Torres, Residente). Un so compacte però amb matisos ja deixa entreveure la màgia que es podrà viure als directes. Prova d’això és la cançó que titula el disc, una obertura amb arranjaments de vent que remet a ritmes orientals. A més, en aquest primer tema han tingut la col·laboració de Macaco, un dels músics i amics que participen de bon grat al setè disc d’estudi dels vallesans. També hi podem sentir el cantant i guitarrista de Los CaligarisMartín Pampiglione (“Y volar”), la castellano-manxega Rozalén(“Algo está pasando”), el grup britànic Will and the People (“Stand and Fight”, tema amb el qual debuten cantant en anglès) i l’aragonesa Eva Amaral (“La tempestad”). Només queda constatar que, aquesta vegada, el disc inclou un sol tema en català (“Eh, madame”).
Dip
La crida ancestral (autoeditat, 2018)
Projecte del multiinstrumentista Prinz Dip. Després de l'EP Descens(autoeditat, 2014), Dip ens proposa una nova descàrrega de black mètal amb La crida ancestral.
Eva Fernández
Yo pregunto (Taller de Músics, 2018)
Eva Fernández és una jove promesa del jazz català que destaca com a saxofonista i cantant. Tot i la seva joventut, i com a membre de la Sant Andreu Jazz Band, dirigida pel multiinstrumentista Joan Chamorro, Fernández acumula una llarga experiència en pocs anys i forma part de la nova fornada de joves i destacades veus femenines. Després de publicar el seu primer treball discogràfic, That Darkness (Taller de Músics, 2015), en format de quintet, Eva Fernández es presenta ara amb una altra proposta més reduïda. Al seu nou disc, Yo pregunto, canta i toca el saxo acompanyada del guitarrista Josep Munar i el bateria Enric Fuster, amb els quals desembarca un jazz fresc, contemporani i elegant. L’àlbum inclou temes originals de Fernández i Munar a partir de la poesia d’Alfonsina Storni, Alejandra Pizarnik o Julio Cortázar, entre altres. El trio és el resultat d'una recerca de l'equilibri que forma la música: melodia, harmonia i ritme, donant la mateixa importància a cada element. Junts procuren buscar una sonoritat orgànica, donant protagonisme a la cançó sense deixar de banda la improvisació, espai on se senten com a casa.
Terra Ferma
Un brot de llum (autoeditat, 2018)
Terra Ferma és una banda de ska fusió del Baix Camp, fundada el 2015. Nou amics amb ganes d'oferir música enèrgica i compromesa. Un brot de llum és el seu segon treball, després de l'EP Aixecant el vol (autoeditat, 2015).
Una gran reforma moral (Repetidor Disc, 2018)
Una gran reforma moral és el somni eròtic de qualsevol totalitarisme, però també suposa una etapa necessària en qualsevol construcció utòpica: la d'una república feminista. Ara, amb aquest EP entre les mans i mentre recordem les paraules de Samuel Alinsky –"La reforma és el pas previ a la revolució"–, Pentina't Lula tornen –és la segona referència en menys d'un any– per afirmar en onze minuts a 45 rpm que incomodar és el pas previ a moure el cul. Després del senzill compartit amb Panotxa i Els Caps Parlants, ara ens trobem davant cinc cançons molt diferents. Si bé d'entrada qualsevol dels talls per separat pot resultar immediat, hilarant i provocatiu, el conjunt fa gala d'una clarividència, mordacitat i profunditat polítiques que conviden a la reflexió.
La Pegatina
Ahora o nunca (Warner, 2018)
Una dècada i mitja és el temps que porta la banda de Montcada i Reixac als escenaris. Són vuit músics que han aconseguit exportar una fusió genuïna rumbera explosiva arreu del planeta. La Pegatinaha tornat a travessar l’Atlàntic, aquest cop abans de començar la gira en directe, és a dir, en ple procés de gravació, per deixar la producció a les bones mans de l’argentí Rafa Arcaute (Calle 13, Andrés Calamaro, Diego Torres, Residente). Un so compacte però amb matisos ja deixa entreveure la màgia que es podrà viure als directes. Prova d’això és la cançó que titula el disc, una obertura amb arranjaments de vent que remet a ritmes orientals. A més, en aquest primer tema han tingut la col·laboració de Macaco, un dels músics i amics que participen de bon grat al setè disc d’estudi dels vallesans. També hi podem sentir el cantant i guitarrista de Los CaligarisMartín Pampiglione (“Y volar”), la castellano-manxega Rozalén(“Algo está pasando”), el grup britànic Will and the People (“Stand and Fight”, tema amb el qual debuten cantant en anglès) i l’aragonesa Eva Amaral (“La tempestad”). Només queda constatar que, aquesta vegada, el disc inclou un sol tema en català (“Eh, madame”).
Dip
La crida ancestral (autoeditat, 2018)
Projecte del multiinstrumentista Prinz Dip. Després de l'EP Descens(autoeditat, 2014), Dip ens proposa una nova descàrrega de black mètal amb La crida ancestral.
Eva Fernández
Yo pregunto (Taller de Músics, 2018)
Eva Fernández és una jove promesa del jazz català que destaca com a saxofonista i cantant. Tot i la seva joventut, i com a membre de la Sant Andreu Jazz Band, dirigida pel multiinstrumentista Joan Chamorro, Fernández acumula una llarga experiència en pocs anys i forma part de la nova fornada de joves i destacades veus femenines. Després de publicar el seu primer treball discogràfic, That Darkness (Taller de Músics, 2015), en format de quintet, Eva Fernández es presenta ara amb una altra proposta més reduïda. Al seu nou disc, Yo pregunto, canta i toca el saxo acompanyada del guitarrista Josep Munar i el bateria Enric Fuster, amb els quals desembarca un jazz fresc, contemporani i elegant. L’àlbum inclou temes originals de Fernández i Munar a partir de la poesia d’Alfonsina Storni, Alejandra Pizarnik o Julio Cortázar, entre altres. El trio és el resultat d'una recerca de l'equilibri que forma la música: melodia, harmonia i ritme, donant la mateixa importància a cada element. Junts procuren buscar una sonoritat orgànica, donant protagonisme a la cançó sense deixar de banda la improvisació, espai on se senten com a casa.
Terra Ferma
Un brot de llum (autoeditat, 2018)
Terra Ferma és una banda de ska fusió del Baix Camp, fundada el 2015. Nou amics amb ganes d'oferir música enèrgica i compromesa. Un brot de llum és el seu segon treball, després de l'EP Aixecant el vol (autoeditat, 2015).
.gif)
.gif)
