actualitat

50 anys després, Serrat explica l'«afer Eurovisió»

Publiquem la resposta íntegra del músic del Poble-sec agafada del documental 'Les cançons del 68'

De Serrat a Alfred, els catalans que han passat per Eurovisió

| 17/05/2018 a les 20:00h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, Les cançons del 68, Joan Manuel Serrat, Serrat, Eurovisió, 25 anys Enderrock
Joan Manuel Serrat al seu carrer del Poble-sec
Joan Manuel Serrat al seu carrer del Poble-sec | Pep Puvill-Arxiu Serrat
Amb la ressaca del festival d'Eurovisió encara present –aquest any els representants d'Espanya, Amaia i Alfred, han quedat en la discreta vint-i-tresena posició– volem posar de manifest un document inèdit d'una de les anècdotes més sonades del concurs europeu, la que van protagonitzar Joan Manuel Serrat i Massiel durant la gala del 1968 i que encara cueja. 

El controvertit "La la la" de Serrat, que finalment va ser interpretat per Massiel, va marcar un abans i un després en la trajectòria professional del noi del Poble-sec. Després de cinquanta edicions del festival, Serrat explica com va viure el procés d'incorporació i de renúncia a Eurovisió a l'entrevista que li vam fer en el marc del documental Les cançons del 68.



El cantautor barceloní explica que l'oportunitat d'anar a Eurovisió era un fet "molt distant i molt poc desitjable", però que la presentació del "La la la" per televisions de tot Europa li va aportar molt d'aprenentatge del seu ofici. Després de mesos pels platós de cadenes televisives de la xarxa Eurovisió, Serrat confessa que "no estava gaire content" amb el que estava fent, de manera que va proposar al festival de cantar en català. "'De perduts al riu', vaig pensar, perquè el que era segur és que no ho faria d'una altra manera", afegeix.

La resposta del responsable de Televisió Espanyola, Juan José Rosón, a Serrat va ser "Usted que quiere? Ser un cantante internacional o ser un cantante provinciano?”. La negativa va animar el cantautor a renunciar a la seva participació al festival representant Espanya, afirmant que si no era en català, no cantaria aquella cançó. Respecte al rebuig de TVE pel canvi d'idioma, el mateix Serrat explica: "No calia ser un expert politòleg per saber fins a quin punt el règim considerava que qualsevol alteració de les seves normes, i sobretot amb una cosa que els era tan sensible com era el catalanisme i el català, estava disposat a transigir". La història del 'Cas Serrat' no va acabar aquí, ja que el músic assegura que va tenir "serioses dificultats per treballar", motiu pel qual va marxar a Amèrica a tocar.

El fet més controvertit del relat, fins i tot actualment, va ser que es va acusar el músic d'haver cobrat per no representar Espanya al festival. Serrat conclou amb contundència: "Jo no vaig cobrar per no anar-hi, tampoc vaig cobrar per anar-hi... Jo només he cobrat en tot el que es refereix als meus treballs musicals".

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge de 'Miedo', el nou espectacle d'Albert Pla
Imatge de 'Miedo', el nou espectacle d'Albert Pla | Nora Lezano
01/01/1970
Del 17 de juny al 31 de juliol el Festival Grec torna a omplir Barcelona de cultura i de molta música
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El músic de Sant Feliu de Llobregat va presentar el seu disc 'Ara som gegants' a la muntanya del Tibidabo
Valtonyc al Festival Strenes de Girona
Valtonyc al Festival Strenes de Girona | Xavier Mercadé
01/01/1970
Parlem amb una de les represetants del grup de suport al raper mallorquí, un dia després d'haver assistit a l'acte al Parlament Europeu
Fotograma del videoclip de Mascarats
Fotograma del videoclip de Mascarats
01/01/1970
Al clip hi apareixen Jordi Borràs, Gabiel Rufián, Mireia Boya, Montse Venturós, Joan Coma i representants d’organitzacions a favor de la República
Captura del videoclip
Captura del videoclip | Arxiu de l'artista
01/01/1970
En el marc del col·lectiu No Callarem, el món dels cantautors s'uneix per presentar un videoclip de denúncia a les repressions de l'Estat | Sílvia Tomàs, Opoloh, Sisu, Mateoólika, Ual·la i Lidia Uve són alguns dels músics que apareixen a la cançó