Qualsevol dia pot ser festa major, fins i tot un dimarts tonto de maig com el d'aquesta setmana. Quimi Portet s'estrenava a la sala Apolo en el marc del Festival Mil·lenni i ho feia per presentar les cançons de Festa major d'hivern (Fina Estampa, 2018), desè disc del vigatà. 

Abans de començar el 'recital ludicofestiu', l'artista va voler recordar l'anormalitat dels dies que vivim, amb gent a la presó per les seves idees i músics a punt d'entrar-hi per les seves lletres. Fet l'apunt, començava el pack complet de Portet: cançons, frases fetes, acudits bons, acudits dolents encara més bons, riures sorneguers, solos de guitarra i veritats com temples amagades rere bromes elaborades.

Amb una formació minimalista formada per vells coneguts com Jordi Busquets a la guitarra i Ángel Celada a la bateria, es van anar desgranant les cançons del nou disc. "Pànic escènic", "Petita vida" o "No fa el fred d'abans" van obrir un concert que es va anar escalfant a mesura que les cançons reculaven en el temps. Amb "Paisatge amb anxova" i "Pamela" ja es van començar a encendre algunes ànimes juganeres entre el públic. I amb la cançó que dona nom a l'últim disc el que es va encendre va ser una il·luminació festiva a l'escenari que subtilment va fer pujar la intensitat al concert.

Quimi Portet i la seva banda. Foto: Xavier Mercadé

A partir d'aquí, és a dir en menys de mitja hora d'actuació, la temperatura puja amb cançons com "Tinc una bèstia dintre meu" o "Homes i dones del cap dret", sap riure's de la seva pròpia sobrietat i la de tots nosaltres asseguts amb un simple "Sí!" abans d'entrar als solos. Entre el públic hi havia alguns tarambanes com Sisa o Pau Riba, als quals Portet també va dedicar la cançó en la quals els menciona, "Francesc Pujols".

Just després va venir el truc de frontman desacomplexat, però sense perdre la compostura que exerceix quan fa Sunny Day, una escena a la platja obertament humorística que directament es podria incloure com a gag en un late night show. L'humor i el personatge passen per sobre del canal, el rock, els acords ben tocats, la música en general.

Això sí, cap errada, cap problema tècnic. Fins i tot la cançó de Festa major d'hivern "Central de biomassa" es postula com a futurible hit causant de futures "catarsis col·lectives", senyal que la contundència rockera tampoc es perd. Arribats al tram final, és el moment dels bisos, en plural, dues entrades i sortides que consoliden una nit en què, tot i que la sala no estigués plena del tot, pocs van ser els que van sortir sense un somriure tonto a la cara.

Quimi Portet i la seva banda. Foto: Xavier Mercadé