El 18 de maig de 1968 Raimon va cantar a la Facultat de Ciències Polítiques i Econòmiques de la Universitat Complutense de Madrid en un recital que ha quedat fixat en l’imaginari popular com una de les fites de l’antifranquisme. “Feia molt de temps que no cantava a Madrid perquè ho denegaven cada vegada que sol·licitàvem el permís. Hi havia una gentada increïble. Tot el hall estava ple, jo cantava en un replà de l’escala... Recordo que volien gravar-ho per fer un disc solidari per als treballadors de la fàbrica Pegasso que estaven en vaga i per als joves que hi havia a la presó... Els diners anaven per al moviment obrer en general. Però el tècnic que ho va gravar, un cop va ser a l’estudi es va acollonir i ho va esborrar tot...” recorda el cantant.

L’actuació es va acabar d’una manera precipitada. “Vaig haver de sortir per una porta que tenia el degà al seu despatx, que donava directament a fora, perquè ja hi havia manifestacions. Allí m’estaven esperant dos xics amb un cotxe, que em van agafar tot suat, riu-te’n tu dels camerinos i les dutxes, i em van portar als afores de Madrid, a una mena de casino immens on hi havia unes senyores molt ben vestides jugant al bridge.”

D’aquell concert, Raimon en va fer una de les seves cançons més indispensables, “18 de maig a la ‘villa’”, immortalitzada també gràcies a uns versos definitoris: ‘Per unes quantes hores / ens vàrem sentir lliures,/ i qui ha sentit la llibertat/ té més forces per viure’.