La psicodèlia dels seixanta i dels setanta inundarà Caldes de Montbui i Sant Boi de Llobregat aquest cap de setmana, ja que Trau desembarcarà amb força en aquests municipis. El quartet santboià, guanyador del Sona9 2014, va estrenar el passat 16 de març el seu segon àlbum, Dones i homes del cap dret (Satélite K, 2018), i ara els toca presentar-lo pel territori.

Aquest divendres 25 de maig serà el torn de Caldes de Montbui, que celebra el concert solidari de Sam Sam Sona2, en què participaran també Marc Parrot, Pantaleó i Roba Estesa, entre molts altres grups. L'endemà, el dissabte 26 de maig, Trau actuarà al seu Sant Boi natal dins el Causoundboi Fest, on també es podrà veure Smouking Souls o Dr. Calypso. 

Per anar fent boca, deixem que Trau obrin el nou disc. Els preguntem sobre el treball, les expectatives que tenen i sobre el seu mètode.

A Dones i homes del cap dret heu seguit apostant conscientment per la mateixa línia?
Xavi Artigas: "La idea inicial ja era més o menys seguir igual. L’única cosa que hem canviat respecte al primer disc ha estat l’excessiva durada de les cançons, pel nostre gust".
Pau Torrens: "Les lletres les escric de manera espontània en una llibreta i després faig puzzles. Aquesta vegada quan vam entrar a enregistrar el disc hi havia cançons que encara no tenien lletra i vam haver de córrer".

Hi ha algun element creatiu que vinculi les noves cançons entre si?
X.A: "Crec que aquest segon disc és més descriptiu que l’anterior. En algunes cançons parlem de la mort però també de la paternitat, que darrerament ens ha tocat molt de prop".
P.T: "Sobretot, les cançons d’aquest nou treball parlen de la necessitat d’evadir-se i de crear un món imaginari. A més, al tema “Beneit del cabàs” parlem de les grans dificultats de tenir una banda i de les complicacions per poder tirar endavant. Hi ha molta gent que no s’imagina el que representa mantenir un grup".

Sou vosaltres aquestes dones i homes i orgullosos, doncs?
X.A: "Sí, tot i que hem canviat l’ordre del vers tradicional, per posar les dones davant. En música hi ha molts grups masculins i estereotips. Per exemple, a la baixista Núria Bòtia sempre li pregunten si és la cantant. I també va lligat amb la portada, amb un home i una dona que miren per sobre d’un mur. Volíem plasmar el fet de mirar una altra realitat, de desobeir".

Quines expectatives teniu amb el segon? Espereu vendre discos?
P.T: "Amb el canvi de management hem arribat tard als festivals d’estiu, però picarem pedra als circuits d’hivern. Esperem crítiques collonudes i que el boca-orella funcioni. En els temps que corren no esperem vendre discos... Seria guai que a la gent que admirem i que és important per a nosaltres els agradi el disc, com Lluís Gavaldà, Adrià Puntí o Núria Graham... Seria una victòria aconseguir que l'escena musical ens respecti".