La trajectòria de Joan Masdéu és dilatada i gradual, plena d'aprenentatges i d'etapes ben diferenciades. L'any 2009 va ser un punt d'inflexió en la carrera del músic, Whiskyn's s'acabava i el reusenc iniciava una aventura en solitari que a aquestes alçades ja ens ha brindat tres discos.

L'últim d'aquests treballs és Innocents (Satélite K, 2017), àlbum que Masdéu està presentant aquests mesos i del qual ens parla en aquesta entrevista que va a l'arrel discursiva del disc, tornar a la innocència, a l'essència.  

Com es recupera la innocència?
Estimant-se i acceptant-se un mateix sense fer judicis, i aquest disc és precisament això. Parteix del rerefons que vol donar-nos permís perquè les coses passin.

Com arribes a aquesta reflexió?
És una desembocadura de vivències, les cançons parlen del que un viu i observa. Amb el temps, si em miro amb perspectiva, m'adono que Casa murada (Música Global, 2011) era un disc hermètic, de mirar de murs endins. A Dissabte (Música Global, 2014), en canvi, em plantejo fer neteja d'un mateix i a Innocents (Satélite K, 2017) em poso davant el meu mirall. A la cançó que serveix de single del disc acabo dient que tots som un i el mateix, i és que, al final, aprenem a estimar l'imperfecte, perquè és el que és real.

Fer un disc pot servir com a teràpia emocional. És el cas?
Quan em vaig adonar de l'obvietat que tots tenim els mateixos problemes, que tots som iguals, és quan vaig fer una aturada per tranquil·litzar-me. Hem d'aprendre a ser conscients que no som el que ens passa, perquè si ens ho creiem realment ho acabem sent. I d'aquí en surt un patiment, perquè si et mesures d'aquesta manera t'acabes creient més o menys que els altres.

D'alguna manera, tan en el pla del discurs com en el musical, és un disc que va a l'essència.
Parla d'essència, sí. Vaig veure que el relat confluïa a tornar a una essència que amb els anys vas perdent, necessitava explicar-me així. Musicalment també he volgut, més en la producció que en l'estil, que el que sonés al disc fos el que es pogués veure en directe, és a dir m'he volgut guiar per la formació clàssica de rock. El format de dues guitarres, baix i bateria és molt orgànic i agraït per portar en directe perquè no hi ha enganys, som això. 

Corres també el risc de sonar molt simple. Buscar matisos amb poc també és complicat.
Exacte, no volíem que la simplificació afectés la qualitat compositiva de les cançons. Sovint costa més treure que posar. Sobreproduir i anar-te'n per les branques sempre és més fàcil.


En les influències del disc també hi ha un retorn a les essències, oi?
Les he acumulat totes, les que he fet servir sempre, però després de dos discos potser més dispersos, ara he tornat al so de les bandes que m'han acompanyat tota la vida. Byrds, Kinks, Beatles, Beach Boys... tampoc vull lluitar contra això. A més, amb els músics i productors ha estat molt fàcil compartir aquests gustos perquè ells també els tenen.

Com ha estat el procés de producció d'aquest disc?
Ha estat fresc, he volgut treballar diferent de com ho feia. Vaig decidir que no gravaríem un disc sencer tot seguit, sinó que treballaríem per blocs de cançons. En prepararíem quatre o cinc, per després anar-ne a gravar dues i així de mica en mica. Hem fet tres etapes diferents a l'estudi en deu mesos, i això ens ha ajudat a tractar les cançons com a petites obres d'orfebreria. També és rellevant el fet que abans d'entrar a l'estudi només haguéssim fet tres o quatre assajos. Volíem que amb el productor fos quan sortís la màgia, que tota l'emoció passés en el moment de la gravació.

Entre els propers concerts de Joan Masdéu hi ha dates al Montsec, Reus, Verges, Empuriabrava, Altafulla, Batea, Tàrrega o Belltall. El proper serà el dia 3 de juny al festival Mini Pop de Tarragona.