Des d'Enderrock mostrem sis discos que s'estrenen aquesta setmana perquè encaris el divendres amb noves cançons.

Jarps
Barcelona (Delírics, 2018)


Jorge Agustí i Roger Palomer són Jarps, un jove tàndem barceloní que no ha parat de perseguir el seu somni. Van haver de buscar-se la vida, recórrer els carrers tocant, el metro, i finalment aconseguir que els locals de Londres els obrissin la porta per tocar en directe. El seu debut, Barcelona, mostra el seu amor i respecte cap al pop i el rock clàssic dels anys seixanta i setanta, tot i que també beuen de bandes com Coldplay, Flyte, The Lemon Twigs, The Lumineers o John Mayer.

Kasparrata
No Present (autoeditat, 2018)


Kasparrata es va formar a principi del 1997 a Barberà del Vallès. El grup no accepta etiquetes, però podríem definir-lo com una banda punk. Les seves influències són variades, de grups com La Polla Records, Toy Dolls o Sex Pistols. L'EP No Present arriba després dels seus anteriors treballs discogràfics autoeditats, Kasparrata (2001), Estado lamentable (2005), El frakaso está cantado (2007) i Eurotanasia (2014).

Glòria Garcés
Nu (Segell Microscopi, 2018)


Nou cançons d’amor i de vida composen aquest disc on els contraris hi són sempre presents. Nu és buidar-se per tornar-se a omplir, caure per tornar-se a aixecar, morir per poder viure. Un treball on el jazz, la música d’autor llatina i la word music s'entrecreuen. Després del debut el 2015, titulat Nits en blanc (Felicitat Records, 2015), Garcés segueix explorant nous camins musicals.

Pep Lladó
Paisatges retrobats (Sota La Palmera, 2018)

L’argentoní arrenca amb un punt nostàlgic, recuperant del seu repertori d’Ai Ai Ai “Advertència”, que destil·la aquella rumba original en una cançó d’autor de piano bar. Lladó agafa cançons velles per despullar-les dels antics arranjaments i hi convida veus clares com la de la gitana Susy Ferrer o la de Carme Canela (homenatjant un cop més Gato Pérez).

Oriol Saltor i Jaume Saltor
Nova Cançó. Dues guitarres (DiscMedi, 2018)


Guitarres acústiques, clàssiques i flamenques reprodueixen les melodies d'aquests himnes que han marcat un abans i un després en la història musical del nostre país. Els germans Saltor s'han endinsat en cadascuna de les cançons i, guardant-ne l'essència, han creat un nou món ple de sonoritats que ens porten del folk al blues, passant pel pop, la rumba, el rock, el country o el jazz-manouche. Una interpretació sentida on cadascuna de les notes reviu el missatge d'aquestes peces que anys més tard continua vigent.

Clara Bonfill
L'altra cara de l'havanera (Temps Record, 2018)


Aquest àlbum vol reivindicar l’havanera com un gènere viu i amb un llarg recorregut per fer en ple segle XXI. El disc presenta deu temes nous, escrits per l’autora i periodista catalana Clara Bonfill i arranjats pel compositor Marc Mas. Bonfill ha fet un treball periodístic i ha donat veu als personatges que no n’havien tingut fins ara a les cançons originals, molts dels quals són dones. Així, la cantautora vol renovar el gènere i capgirar les havaneres de tota la vida amb nous arranjaments, que busquin donar un altre aire al que ja hem sentit tantes i tantes vegades. Ho fa des del respecte i la senzillesa, buscant l’impacte de les petites coses i tenint molt en compte l’estètica i la bellesa de les cançons originals.