Crònica

La indomable Clara Peya tanca gira a Luz de Gas

La pianista i compositora s'acomiada dels escenaris amb un concert de final de gira a la sala Luz de Gas

Clara Peya: «Si ens imputen a 80 més, sortiran 8.000 autoinculpats de cop»

| 05/06/2018 a les 12:58h
Especial: Concerts
Arxivat a: Enderrock, Clara Peya, Luz de Gas, crònica, Oceans
Clara Peya a la sala Luz de Gas l'1 de juny de 2018
Clara Peya a la sala Luz de Gas l'1 de juny de 2018 | Dorothee Elfrind
Aquest divendres 1 de juny la sala Luz de Gas va acollir un sold out per a la pianista i compositora Clara Peya, que acomiadava la gira Oceanes, acompanyada de Vic Moliner (contrabaix), Panxii Badii (lap steel i electrònica), Andreu Moreno (bateria) i Anna Ferrer (veu). A més en algunes cançons van sortir a col·laborar les cantants Clara Fiol, Selma Bruna, la cantant i actriu Gemma Rafecas, Paula Grande i Sandra Sangiao (que va ser la veu que va gravar el disc de Peya i és vocalista de la Barcelona Gipsy BalKan Orchestra).

Clara Peya i una sala Luz de Gas plena de gom a gom d'incondicionals van tancar divendres passat una gira que ha sumat una cinquantena de concerts durant un any i mig per tot el territori. A la formació, un únic canvi: el bateria Andreu Moreno substituïa un sol·licitat Dídak Fernàndez que fa poc hem vist amb Joan DausàMacaco o Judit Neddermann. Tot i acomiadar-se d'OceanesPeya va anunciar que no es quedarà quieta i que ja té data i lloc (19 d'octubre, sala Apolo) per a la presentació del seu proper disc, Estómac, que ja s'ha cuinat i que portarà al directe acompanyada de dues bateries. 

Durant el concert la pianista i compositora va qualificar Oceanes (Temps Record, 2017) de "suite dedicada a les dones de la meva vida, des de la meva mare i la meva estimadíssima germana fins a amigues i amants, i per extensió a totes les dones", fet que va fer arrencar una ovació al públic. I és que entre els assistents, a més d'amistats i familiars, també hi havia incondicionals de la seva generació de l'ESMUC i del món del teatre, ja que enguany també ha trepitjat i pujat a més d'un escenari teatral, fins al punt que va ser finalista a un premi Max en la categoria de 'Millor composició musical' per l'espectacle Pluja l'abril del 2017.

Clara Peya es va atrevir poc a cantar perquè sabia que la seva veu no arribava a la claredat d'una Anna Ferrer. Però la música, a banda de demostrar la seva seguretat al piano i la composició –amb un equilibri de moments tan fins i preciosos com contundents–, en aquest darrer disc també rapeja impecable i implacable a la cançó que dona nom a l'àlbum. Un cop va haver cantat els versos que identifiquen les 'princeses indomables' i a ella com a una 'feminista radical', la va seguir una entusiasta aparició de Paula Grande, acompanyada de la delicadesa de les veus de Clara Fiol i Selma Bruna, dues de les tres integrants de Marala (faltava Paula Giberga de La Folie).

Si Oceanes ha estat un recull de composicions amb molts detalls melòdics i poètics, el que s'anuncia per al nou treball que arribarà a la tardor sembla que són cançons nascudes de les entranyes per cantar i bategar sobre "la deconstrucció de l'amor". Ara bé, quan a la sala Luz de Gas Clara Peya va haver dit això, seguidament es va posar a cantar ben amorosa i harmònica, assumint i projectant en tot moment tant les debilitats com els punts forts que la destaquen com una gran artista.

Un cop sap navegar per les aigües femenines i en aquesta societat líquida que invisibilitza massa les dones (recorda Peya: "En les mitologies grega i romana les Oceànides eren unes nimfes filles d'Oceans i Tetis. Cadascuna d'elles estava associada a una font, mar, riu o llac. Jo he decidit convertir algunes dones que han passat per la meva vida en les Oceanes, en dones d'aigua"), sembla que ara li tocarà redoblar les forces per continuar. Però viu tranquil·la la sortida a terra ferma, ja que diu que la meitat de la seva música és a les mans de Vic Moliner. Sort i encerts, doncs, per a totes i tots els que beuen de les profunditats.

Clara Peya. Foto: Dorothee Elfrind


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Plou
Plou | Carles Rodríguez
01/01/1970
El grup barceloní ha estat escollit semifinalista pel vot popular
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Aretha Franklin, una de les veus essencials del soul i el gòspel mor als 76 anys d'edat
Novembre Elèctric
Novembre Elèctric | Xepo W.S.
01/01/1970
El grup d'Algemesí és un dels 18 classificats del Sona9 2018
Monxos
Monxos | Arxiu de l'artista
01/01/1970
El grup de Pollença és un dels 18 classificats del Sona9 2018
The Mamzelles
The Mamzelles | Michal Novak
01/01/1970
Parlem amb el trio sobre el paper de la dona en el sector musical i sobre alguns detalls de la seva trajectòria com a projecte musicoteatral
01/01/1970
Fa més de dues dècades que programa música en directe a les Borges Blanques i avui és un referent de les sales de concerts a Catalunya
Èric Vinaixa
Èric Vinaixa | Pep Daudé
01/01/1970
Avancem el videoclip "The Golden Road", cançó del seu darrer disc, 'Caos a mig camí'
Marc Grau Jr.
Marc Grau Jr. | Arxiu artista
01/01/1970
El músic estrena el videoclip de "Summerbreeze", segona peça audiovisual de l'àlbum 'Summer Wildfire' (Fanatic Music, 2017)