actualitat

Pandero, sal i pebre

Coetus celebra el desè aniversari estrenant el seu tercer disc al festival Grec de Barcelona

| 20/06/2018 a les 16:00h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Sons de la mediterrània, concert, Festival Grec, Coetus, actualitat
Coetus
Coetus | Abel Echeverría
Diu Aleix Tobias que si en els anteriors treballs de Coetus hi havia una mica més de llenties i xoriço, en aquest De banda a banda (Satélite K, 2018) hi ha una mica més de sal i pebre. El percussionista i la seva orquestra de percussions ibèriques el presentaran el 16 de juliol a l'Apolo de Barcelona, dins el festival Grec.

No només és que hagin sabut fer palpitar tota una orquestra de percussions ibèriques durant una dècada de manera independent i autogestionada. És que a més han fet escola i han contribuït a una certa 'revolució del pandero quadrat'. Això van explicar els integrants de Coetus al CAT de Gràcia, en una trobada per presentar el seu tercer disc, De banda a banda, que estrenaran en concert el proper 16 de juliol a la sala Apolo, en el marc del festival Grec de Barcelona.

Avui ja no és gens estrany que un grup de folk expremi a fons les percussions tradicionals en tota la seva diversitat més enllà dels pràctics caixons o darbuques, o que el bateria d'un grup qualsevol agafi gust al cuir i els sets orgànics... En això hi té molt a veure Aleix Tobias i els seus companys, a qui els agrada destacar aquest corrent de fons que, per sota de modes o vendes discogràfiques, ha fet possible que els arribin testimonis de joves que toquen el pandero quadrat a l'Índia, a Israel o al Canadà. Panderetes, tabalets, ampolles d'anís, petxines, palmes, paelles, cassoletes... Tobias s'entusiasma quan explica com qualsevol instrument, per senzill que sigui, multiplica les seves possibilitats i el seu vocabulari quan se'l treu de la marginalitat i se li aplica imaginació.

Pel que fa al tercer disc que presentaran al Grec, s'assembla als dos anteriors en una cosa: és una festa, una exuberant trobada de batecs, repics i cants corals recollits d'humils racons. Però a més dels detalls de percussions menors i subtils (això que Tobias anomena 'sal i pebre'), hi ha novetats com la introducció d'arranjaments un punt més experimentals que en els anteriors discos, la veu de Carles Dénia (que s'afegeix a les cantants Ana Rossi i Rusó Sala, prenent el relleu d'un dels patriarques del folk ibèric, Eliseo Parra); la guitarra de Mario Mas i el saxo de Martí Serra, que eixamplen l'espectre tímbric i harmònic del grup, i convidats com el mateix Eliseo Parra, el tres flamenc de l'andalús Raúl Rodríguez, la guitarra i la veu dels argentins Juan Quintero Luna Monti, etc.

El repertori el continuen formant perles tradicionals de la península Ibèrica: corridos i sorteaos de Peñaparda, aquest poble de Salamanca convertit en emblema i font d'inspiració contínua per al grup; guajiras andaluses, jotes càntabres; cants de sega galaicolleonesos; melodies sefardites; uns descomunals verdiales de Màlaga amb introducció sardanística; nadales valencianes... i dues peces de Carles Dénia: una de la seves adaptacions dels poetes andalusins, amb la col·laboració de Pau Riba, i un fragment de la seva recent adaptació del Cant espiritual d'Ausiàs March.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais