En una redacció com la d'Enderrock hi poden passar moltes coses, el rodatge d'un videoclip n'és un bon exemple. De sobte, poden aterrar actors al teu lloc de feina, asseure's a la teva cadira, agafar el teu ratolí i repetir frases incessantment fins que la persona que dirigeix decideix que l'escena està ben gravada. També et pots trobar que arriba el cantant de Buhos amb càmeres i una ampolla de 'Buhoncello' com a atrezzo i la redacció es converteix en una mena de festa de varietats estrambòtica a les 10 del matí. A partir d'aquest moment, saps que aquell ja no serà un dia com qualsevol. Definitivament, el videoclip "L'estiu és Llibertat" de Buhos va canviar Enderrock de cap a peus. 

Entre trípodes i micròfons, i amb tota normalitat, sortia del lavabo Albert Bufill, el protagonista del metratge, amb vestit i corbata i es col·locava a la cadira de Xavier Mercadé, cap de fotografia d'Enderrock. Engegava l'ordinador amb la naturalitat de qui porta anys treballant al mateix lloc i després del senyal del director, es trobava rodejat d'objectius que l'apuntaven des de tots els angles possibles. A Enderrock es va gravar l'inici del clip, el moment de captivació del pobre oficinista per un anunci que el portarà de cap a la millor festa de la seva vida. 
Al mateix lavabo, com si es tractés de la cabina telefònica de Superman, l'actriu Elisabet Casanovas era qui en sortia transformada en una directiva refinada i altiva. La seva intervenció al videoclip es va convertir, per unanimitat i repetició, en la cançó de l'estiu de la redacció: "Marcel, me'n vaig, ens veiem d'aquí 15 dies. Al mail tens tot el que has d'enviar per dilluns. Aviso, tornaré morena". Resulta que no només el personatge protagonista del videoclip es deia Marcel, resulta que el coordinador d'Enderrock.cat també es deia així i amb tants cops com es va repetir el seu nom va comença a del·lirar.


Ulleres de sol amunt i avall, algun post-it per marcar on s'havia de col·locar l'Elisabet i mentrestant un nou personatge es va infiltrar a la redacció: David Solans buscava festa. Si poguéssim fer una llista de Spotify dels hits més escoltats a l'oficina aquell dia: "Marcel, on collons estaves? Tio, que t'estàvem esperant... Va, que això no hi ha qui ho pari" n'ocuparia la segona posició.

L'ambient festiu que el cantant de Buhos Guillem Solé va preparar entre les taules feia venir ganes de deixar les pantalles i unir-se al rebombori de "L'estiu és llibertat". Quan les càmeres es van aturar i l'equip d'unes 10 persones va anar deixant l'oficina, semblava que l'estiu arribava amb més força. La invasió de Buhos havia fet arribar un cert aire estiuenc a la redacció, a pocs dies pel solstici.