Doctor Prats i Els Catarres eren els cap de cartell del Festival de Rumba i Cançó Catalana de Tossa de Mar, i durant els seus concerts van demostrar per què. Uns i altres van aconseguir omplir de gom a gom la Platja Gran amb un públic heterogeni que va quedar del tot complagut. 

En principi el festival havia de durar tres dies, però la pluja va impedir l'actuació de Sabor de Gràcia tal com estava prevista. El concert es va traslladar i es va fer l'endemà, just abans de l'actuació d'Els Catarres. El canvi al final va anar bé per als objectius del festival, que d'aquesta manera va tenir dues nits molt potents. 
Divendres, Sabor de Gràcia va anar engrescant un públic cada vegada més nombrós amb el seu espectacle basat en les cançons de Peret. No hi ha dubte que la majoria són grans cançons, però al final de l'actuació un es queda amb la sensació que a l'escenari hi havia massa Peret i massa poc Sabor de Gràcia. Després d'ells, Els Catarres van fer un concert com és habitual en ells: ple d'energia i posant de manifest la seva complicitat amb el públic; un repàs al seu nou disc i a les cançons més emblemàtiques del seu repertori. 
 
Pelat i Pelut van obrir el foc de la nit de dissabte. Encara hi havia claror quan van pujar a l'escenari. El grup té potencial però encara li falta molt repertori si vol progressar adequadament i no quedar-se en el món de les bandes de versions. Després, Porto Bello va confirmar les bones sensacions del seu primer disc. El grup d'Altafulla està preparant el que serà el segon àlbum, que enregistrarà la tardor vinent. Però el gran moment de la nit va ser per a Doctor Prats. Els vallesans ja havien participat al festival de l'any passat i el seu idil·li amb el públic de Tossa de Mar es va allargar un any més.
 
És hora de fer balanç. El festival va començar com un cita dedicada exclusivament a la rumba, però ja a la segona edició va decidir obrir la porta a altres estils, i enguany ha fet el pas de no concentrar-ho tot en un dia. S'està buscant la dimensió adequada del festival, que molt bé podria ser el d'aquestes dues nits que finalment –per obra i gràcia de la pluja– ha tingut l'edició del 2018. El més important és constatar que ja ha connectat amb el públic. Ara falta polir alguns detalls, com el mateix nom del festival (com a mínim caldria combinar-lo amb una denominació curta susceptible de convertir-se en etiqueta de Twitter). Però bé, hi ha un any per endavant per pensar les millores que hi cal fer.