Després d'estrenar el seu primer treball discogràfic, Natural (Halley Records, 2018), la cantautora Suu no ha parat de voltar per les sales de concerts de Catalunya. Ja fa 3 mesos del concert que va encetar la seva primera gira com a músic, parlem amb ella per saber com li queda la vida itinerant dels directes i com encara les properes cites a festivals d'estiu com l'Acampada Jove d'enguany.

Com portes la teva primera gira com a cantautora?
Jo crec que bé, en general estic molt contenta per la rebuda del públic. És molt 'guai' quan ets dalt l'escenari i la gent canta les teves cançons, ha complert les expectatives que tenia al meu cap.

Sents nervis abans de pujar a l'escenari?
Els nervis mai desapareixen, m'agrada tenir aquella sensació de papallones a la panxa abans de començar. Fer concerts és una cosa que mai havia fet, però poc a poc, si ho comparo amb el primer concert a La [2] d'Apolo, sempre hi veig una petita millora.


De quins directes en conserves millor record?
Vaig fer un concert a Sitges i en ser al matí pensava que no vindria ningú però, al final, es va omplir un munt la plaça, em va agradar molt i el públic crec que també va quedar bastant content. També recordo quan al Clownia, a la Plaça Major de Sant Joan de les Abadesses, va començar a ploure i vam baixar a cantar amb les guitarres entre el públic. 

Ara ja ha començat la temporada de festivals d'estiu. Encares aquests directes d'una manera diferent?
A mi m'agrada molt el format acústic i estar prop del públic quan canto, però també és veritat que pujar a l'escenari i veure que hi ham molta gent motiva molt. En els concerts més reduïts hi ha energia però no tanta com en un festival. Per exemple, el 21 de juliol toquem amb Txarango i Germà Negre a Mataró i tinc molts nervis i ganes.

I com et prepares per l'Acampada Jove?
Amb moltíssima il·lusió, estic comptant els dies! Porto quatre anys anant a l'Acampada com a públic i aquesta vegada torno però com a cantant, és un canvi molt fort. Recordo concerts com un de La Pegatina fa dos o tres anys, en què no hi cabia ni una agulla i ho vaig viure molt. 

Com a públic, quins directes tens pensat veure a l'Acampada d'aquest any?
Tinc ganes de veure La Raíz, ja que aquest any ho deixen, tot i que Buhos i Doctor Prats tampoc me'ls perdré. També vull anar al concert de la Gemma Humet i al de Marcel Lázara i Júlia Arrey, encara que els he vist ja tres cops. 

Quin missatge transmetràs en tots aquest directes?
Que ens hem d’estimar a nosaltres mateixos sols, sense parelles. Que el primer som nosaltres, que no ens hem de posar cuirasses i que el bonic és el que hi ha a dins. Crec que l’empoderament és present en totes les cançons encara que no hi surti explícitament.