El concert central del festival Beatles Weekend de l’Estartit portava un músic que és part de l’imaginari beatle: Rod Davis. El músic britànic va formar part de The Quarrymen, la banda on tocava John Lennon i on es van integrar més tard Paul McCartney i George Harrison, just abans de muntar The Beatles.

La presència de Davis no es va fer esperar. Després d’unes cançons interpretades en solitari per Francesc Agustí ‘Quico’, que va dibuixar el paisatge musical de l’època, Davis va pujar a l’escenari acompanyat només de Josep Maria Francino, un dels beatlemaníacs més reconeguts del país. Junts –Davis, veu i guitarra, i Francino, fusta de rentar– van interpretar només dues cançons però van deixar un bon gust de boca. El britànic, guitarra elèctrica en mà, va fer broma –“quan nosaltres vam començar no existien les guitarres elèctriques, anaven totes amb gas”– just abans d’interpretar un “Midnight Special” desproveït d’intencionalitat política.
 
La resta de la nit es va dividir en dues grans actuacions, la primera de les quals va estar protagonitzada per British Invasion, que van fer un recorregut musical pels anys seixanta. Aquesta actuació va tenir quatre parts: una de primera amb Quico com a frontman, una de segona amb peces instrumentals, la tercera amb Det Ferring al capdavant i la darrera reforçats amb una secció de vent i amb les veus de The Blues Sisters. Van interpretar cançons del quartet de Liverpool i del seu imaginari musical. El presentador de l’acte, l’exlíder de La Salseta del Poble Sec Salvador Escribà, s’hi va afegir dues vegades: per interpretar “Bésame mucho” (peça que havia cantat McCartney amb The Beatles) i per fer veus amb The Blues Sisters a “Twist and Shout”.

En la transició abans de The Scarbeats, un altre dels moments especials, Santi Carulla, de Los Mustang, acompanyat de Quico va interpretar dues cançons, la primera de les quals va ser “Submarino amarillo”, que a l’època va vendre més exemplars a l’Estat espanyol que l’original.

La part final del concert va anar a càrrec de The Scarbeats, amb Xavi Túrnez al capdavant. La gran diferència entre les dues parts és que si bé Bristish Invasion passava pel seu sedàs les diferents cançons que anaven interpretant, The Scarbeats intentava ser fidel al màxim als arranjaments i la manera d’interpretar originals. Aquests últims van aconseguir que, després de dues hores de concert, alguns dels assistents s’animessin a ballar.
 
The Beatles és un cas sense parangó a la música mundial. Amb una carrera molt curta –menys de deu anys– van revolucionar la música del moment i van configurar un repertori que mig segle més tard és acceptat i gaudit per, com a mínim, cinc generacions diferents de persones. L’encert del Beatles Weekend és que cada any posa sobre la taula aquestes cançons i ho fa sense sensació de repetició i mirant d’agradar tant als que volen sentir les cançons tal com van ser enregistrades per la banda anglesa com als que hi busquen alguna coseta més.