Molt poques concessions de Sarrià al seu repertori exitós amb Obrint Pas: "El gran circ", "Seguirem" i un únic bis amb "Viure". La recreació del "Sarri sarri" de Kortatu dedicat 'als de la vella escola' va ser una de les poques complicitats de repertori amb una audiència que corejava les cançons escrites pel valencià.
Xavi Sarrià a l'Anòlia 2018. Foto: Carles Aguilera
La banda va transmetre la seva potent electricitat a través d'un combo rocker format pel jove Salva Bolufer a la bateria, Tato James a la guitarra i Diego Barberà al baix, i els vents de Maria Cofán al trombó i Mila González a la trompeta. El grup es va arrodonir amb el concurs de Joan Mayor a la percussió, Pau Berberà a l'acordió i veus, i el reforç a la veu i a la presència escènica de Clàudia Key Day. Rock, ska i hardcore condensats en un directe contundent i sense gaires fissures, ben embolcallat per un efectiu disseny de llums.
Durant el concert, Sarrià va apel·lar diverses vegades a la llibertat dels presos polítics i al retorn dels exiliats, així com a la manca de democràcia que l'Estat espanyol ha demostrat en els darrers anys. El músic va recordar també la figura de Guillem Agulló, assassinat a València fa més de 25 anys, i motiu de l'empoderament de tota una generació que va decidir fer un pas endavant. Xavi Sarrià el va fer a través de les cançons, i actualment apel·la a la causa comuna, a la recuperació de la dignitat del poble i de les seves persones. Amb l'esperança entre les dents.
Xavi Sarrià en directe a l'Anòlia. Foto: Carles Aguilera