Entrevista

Carla Gimeno (The Crab Apples): «Falten molts referents femenins en el món del pop-rock»

La cantant i guitarra de la banda ens explica com veu el paper de la dona en el món de la música

Bikimel: «Serà un bon senyal quan hi hagi el mateix nombre d'homes i dones músics i els festivals estiguin equiparats»

| 13/08/2018 a les 10:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Les dones del Sona9, entrevista, the crab apples, Carla Gimeno
Carla Gimeno de The Crab Apples
Carla Gimeno de The Crab Apples | Xavier Mercadé
Carla Gimeno de The Crab Apples és unes de les protagonistes del reportatge Les dones del Sona9 al número d'agost de la revista Enderrock. Es tracta d'un article amb el testimoni de diferents dones que històricament han passat pel certamen i que opinen sobre com s'han enfrontat dins el món laboral al sector musical, encara no tan paritari encara com les bones dades d'educació musical. Segons el Departament d'Ensenyament, durant el curs 2016-17 es van comptabilitzar 2.104 alumnes dones d'ensenyaments musicals professionals, d'un total de 3.742 alumnes.

Què us agrada més del fet de dedicar-vos a la música?
Compondre junts cançons, compartir-les i gaudir-ne amb qui vulgui acostar-se i endinsar-se al nostre univers.

Amb què us quedeu del vostre pas pel Sona9?
Dels millors records que tenim del Sona9 són l’emoció i la gran experiència que va suposar per a nosaltres quatre, gent nova que ens coneixia i que des de llavors ens ha seguit, i poder tocar en festivals com el Mercat de Música Viva de Vic, són records inoblidables.

Què en penseu del fet que en la vostra formació ja hi hagi certa paritat, però que, en canvi, en el món laboral caigui el nombre de professionals dones que s'hi dediquen?
Fa un temps que ens preguntem com resoldre aquesta gran incògnita. Com bé revelen les dades, hi ha dones que es formen musicalment, però en el món laboral com a músiques, sobretot en l’escena musical del pop-rock, on són? No entenem gaire què passa. Pot ser perquè no es valoren els projectes musicals femenins de la mateixa manera que els masculins? A nosaltres ningú ens ha dit directament que pel fet de ser dones no podem fer la música que fem, o que pel fet de ser dones no som ni serem bones músiques. Potser aquesta desigualtat es veu en coses més amagades com catxets inferiors, actitud paternal dels companys del sector musical o del públic. Evidentment, hi ha una manca de referents femenins, en falten molts en el món del pop-rock.

Quina mena de visibilitat us arriba de talent femení als escenaris? 
Fins ara el que més es veia a l'escenari eren dones cantant. Ara veiem cada cop més formats diferents: grups totalment femenins, grups en què la baixista o la guitarrista o la bateria són dones.

Us sentiu arreu en igualtat de condicions o heu tingut alguna experiència complicada en algun entorn laboral?
Creiem que per sort (i fins ara) no ens hem topat amb cap discriminació en el nostre entorn laboral, però sí que hem notat certes actituds que demostren que les coses han de canviar i que encara hem de sacsejar algunes ments perquè aterrin. Però no volem imposar res a ningú, simplement hem de poder ser lliures per continuar creant i no tenir traves a l’hora de compartir la nostra música.

Què o qui us esperona més a tirar endavant amb la vostra carrera musical?
Tenim la sort d'estar envoltades de gent increïble que ens ha animat, estimat i donat suport des que The Crab Apples era un simple combo d’escola de música.
 

The Crab Apples Foto: Michal Novak


De quina cançó o disc de creació pròpia esteu més contentes? 
Totes quatre estem contentes de totes les cançons, les estimem i cadascuna va néixer en un moment i de manera diferent. Sí que és veritat també que amb l’EP de Hello Stranger vam viure un moment màgic de creació en tots els sentits.

Creieu que feu servir una altra mena de codi o discurs pel fet de ser dones?
No creiem que les nostres lletres, per exemple, s’hagin d’entendre o escoltar en codi femení simplement perquè les ha escrit una dona; els temes que toquem poden apel·lar a qualsevol ésser humà sense que hi interfereixi el gènere.

Quin és el concert que recordeu amb més emoció i per què?
Tenim molts concerts que recordem amb emoció, però ens va fer molta il·lusió poder formar part del cartell de l'última edició del Primavera Sound i del Vida Festival.

Com us relacioneu a les xarxes socials? 
Som a totes les xarxes socials, Facebook, Twitter, Youtube, Instagram, però la que més utilitzem és Instragam. Les portem nosaltres mateixes, ens agrada ser sinceres i directes, que la gent sàpiga per nosaltres mateixes tot el que fem i com som.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais